CANTA LA NONA
dimecres, 25 de gener del 2006
AQUEST,AQUEST,AQUEST!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Reminiscència arqueològica-i no aruitectònica-del Angelus de Millet!!!
El meu alter ego pictòric,sens dubte!
No es que sigui intel·ligent,senyors:sóc pràctica
Ahir a la nit un senyor-el qual no m´agrada en absolut-i jo sopavem un tros de pizza de la Bussola (un dels llocs predilectes per mi al Carme) asseguts als bancs de pedra del carrer Caballers mentre un xaval que no era ni ionqui ni drogoaddicte ni res ens demanava almoina.
Llegiem algunes coses de Antonio Gramsci,Palmirito Togliatti,Manuel Sacristán Luzón,entre d´altres best-sellers.Tot molt normal,són coses que la gent està acostumada a fer tots els dimarts(malgrat el concepte de normalitat és tam ample,ambigu i gilipollas...ja ho tractarè un altre dia).
Tinc un examen d´ací a una horeta.He estudiat molt,com es pot deduir.La nit del dimarts no volia estudiar,ni acomiadar-me de Caballers,ni de l´home d´avançada edad que m´acompanyava.Com que sóc molt pràctica,el llatí m´encanta,per sa utilitat arreu del món.Quan vagi a Milà a veure a Mamen,Silvano,Michele i Pablo i arribi a Linate o Malpensa,començaré a a parlar amb els carabinieri en llatí i segur m´entenen...
Per cert,benvolguts amics,amigues,companyes,senyor d´avançada edad,mama,papa,Pituco,professors,Vicent,Juanvi...vostra Verònica no és que sigui gaire intel· ligent,només pràctica i imaginativa.
Adeu siau.Que vagi bé.
Llegiem algunes coses de Antonio Gramsci,Palmirito Togliatti,Manuel Sacristán Luzón,entre d´altres best-sellers.Tot molt normal,són coses que la gent està acostumada a fer tots els dimarts(malgrat el concepte de normalitat és tam ample,ambigu i gilipollas...ja ho tractarè un altre dia).
Tinc un examen d´ací a una horeta.He estudiat molt,com es pot deduir.La nit del dimarts no volia estudiar,ni acomiadar-me de Caballers,ni de l´home d´avançada edad que m´acompanyava.Com que sóc molt pràctica,el llatí m´encanta,per sa utilitat arreu del món.Quan vagi a Milà a veure a Mamen,Silvano,Michele i Pablo i arribi a Linate o Malpensa,començaré a a parlar amb els carabinieri en llatí i segur m´entenen...
Per cert,benvolguts amics,amigues,companyes,senyor d´avançada edad,mama,papa,Pituco,professors,Vicent,Juanvi...vostra Verònica no és que sigui gaire intel· ligent,només pràctica i imaginativa.
Adeu siau.Que vagi bé.
Antonio Gramsci no embafa,eh? No embafa
"Io stato abituato dalla visa isolata,che ho vissuto fino dalla fanciullezza,a nascondere i miei stati d´animo dietro una maschera di durezza o dietro un sorriso ironico.
Ciò mi ha fatto male,per molto tempo: per molto tempo i miei rapporti con gli altri furono una qualcosa di enormemente complicato."
Antonio Gramsci
(1891-1937)
divendres, 20 de gener del 2006
Landelino Lavilla
Pensaveu que havia un personatge que faltava a aquest espai,oi? Un personatge actual,compromés amb la societat,proper a la ciutadania,compromés amb els seus objectius polítics.
Landelino Lavilla,ni més ni menys.
Per cert,aprofiteu i sortiu a celebrar la rentré,la tornada dels paperets de Salamanca...Ell també ho farà.
dilluns, 16 de gener del 2006
Per als señoritos de El País
Encara no m´explico la raó d´aquesta inminent xenofòbia cap a qualsevol aspecte que tingui a veure amb el territori català.Això no és res nou,som moltes les persones que ens estimem aquesta cultura,aquesta llengua,ses costums i sa gent-persones que amb criteri (o sense) tractem de fer nostra una cultura que cada dia pateix una mica més els insults de sers sense cap tipus d´escrúpols.
La ment i la llengua em cremen.També els dits.Avui he llegit,per damunt,que un senyor volia posar una denúncia a un centre de Catalunya perquè volia que son fill rebés ses classes en egspañol.Francament,molt trist.No sembla pas que estem al segle XXI.Em sento,com deia una persona molt simple,com una polonesa en un camp de concentració nazi.
Júlia,una senyora molt franca,m´ha dit que el meu destí està lluny d´ací.Hi havia més gent entre nosaltres dues.Li he fet un somriure i m´ha mirat amb cara de complicitat.Pareix que encara cal que hagi certa censura.No obstant això,és un dels incentius que m´empenten a continuar amb les mateixes idees.
Ni cal que digui que la Júlia-ma Júlia-és catalana.
La ment i la llengua em cremen.També els dits.Avui he llegit,per damunt,que un senyor volia posar una denúncia a un centre de Catalunya perquè volia que son fill rebés ses classes en egspañol.Francament,molt trist.No sembla pas que estem al segle XXI.Em sento,com deia una persona molt simple,com una polonesa en un camp de concentració nazi.
Júlia,una senyora molt franca,m´ha dit que el meu destí està lluny d´ací.Hi havia més gent entre nosaltres dues.Li he fet un somriure i m´ha mirat amb cara de complicitat.Pareix que encara cal que hagi certa censura.No obstant això,és un dels incentius que m´empenten a continuar amb les mateixes idees.
Ni cal que digui que la Júlia-ma Júlia-és catalana.
Ell és Atahualpa Yupanqui
Esta és una història basada en fets reals i comprobables,tot s´ha de dir.
Si hagués de triar una asignatura de filologia catalana-la carrera penada al País Valencià per ser anti-constitucional,més o menys-aquesta seria assaig.
Si hagués de triar una persona,el personatge masculí ja sap qui és.
Si hagués de triar un moment clau a ma carrera seria aquell en el qual vaig conèixer a aquest senyor de trenta anys,xerraire,alegre i poc original que no prenia alcohol per res del món i que escoltava Laura Pausini i David Bisbal.
Un dia de gener-el dissabte-em va ampliar el meu horitzó cultural:em va introduir en el obscur món del penjat aquest que veieu a la foto:em va cantar i em va parlar de l´Atahualpa.
No em pregunteu res més.Només sé que l´estimo.
Hauria de seure només quan tingués una raó aparent
Vaig seure,per no variar,a Beneyyto i Coll ahir,a dos quarts de tres,quan tothom i totdon dinava i feia ses coses.La petita plaça estava completament buida i em va oferir llurs braços d´una manera molt afectuosa,em va convidar a que prenguera seient en el seu humit paviment,en sa maltractada vorera.
Aquella tarda començava fatal.No recordo qui,però una persona m´havia fet plorar amb moltes ganes el dissabte.Bé,el dissabte era feliç,el diumenge plorava mentre escoltava una trista televisió que animava les enverinades personetes que hi vivien allà.
El noi del got de llet que caminava pel carrer Serranos i Calatrava sense cap tipus d´interés m´havia mirat amb certa desconfiança i una inusual estranyesa.No em va fer por,però.
Quan acabí de reflexionar sobre com continuaria vivint ma vida,em vaig alçar,gelada.Començava a ploure.La poca gent que habitava els carreronets i la preciosa plaça dels Navarros es va amagar sota qualsevol lloc.No veia a cap ser deambulant per l´estreta plaça.
Tot estava mort,jo-no obstant-acabava de nàixer.Pensí que hauria estat més profitós que només prengués seient quan tingués una raó aparent.És un propòsit del nou any.
Aquella tarda començava fatal.No recordo qui,però una persona m´havia fet plorar amb moltes ganes el dissabte.Bé,el dissabte era feliç,el diumenge plorava mentre escoltava una trista televisió que animava les enverinades personetes que hi vivien allà.
El noi del got de llet que caminava pel carrer Serranos i Calatrava sense cap tipus d´interés m´havia mirat amb certa desconfiança i una inusual estranyesa.No em va fer por,però.
Quan acabí de reflexionar sobre com continuaria vivint ma vida,em vaig alçar,gelada.Començava a ploure.La poca gent que habitava els carreronets i la preciosa plaça dels Navarros es va amagar sota qualsevol lloc.No veia a cap ser deambulant per l´estreta plaça.
Tot estava mort,jo-no obstant-acabava de nàixer.Pensí que hauria estat més profitós que només prengués seient quan tingués una raó aparent.És un propòsit del nou any.
dilluns, 9 de gener del 2006
El Brujo
De vegades em pregunto perquè escric a les quatre de la matinada en el balcó de ma casa...
Ell em va respondre un dia.Cap persona ha tornat a fer-ho.
Ell és un dels meus alter ego en persona.Ell enamora parlant.
Ell em va respondre un dia.Cap persona ha tornat a fer-ho.
Ell és un dels meus alter ego en persona.Ell enamora parlant.
Per què Palmiro Togliatti es diu Palmiro?(Togliatti és pel seu pare)
Per què?
Perquè va nàixer la Domenica Della Palme,hòstia!!!!!
Perquè va nàixer la Domenica Della Palme,hòstia!!!!!
Quella stampa mi piace tanto...Si no sabeu qui és
quan us digui el nom us sonarà moltísim:
Lui e PALMIRO TOGLIATTI in comizio,dil Partito Comunista Italiano,un altre seguidor de la política stalinista,mui de moda avui en dia junt a Gran Hermano i Operasión Triunfo.Ea.
Palmiro Togliatti m´ha donat molt,molt més del que us podeu pensar.
EI!!!!QUAN VISQUI A BARNA CAP PERSONA EM DIRÀ QUE PARLO EN ORIENTAL!!
La qüestió de la xenofòbia arriba també a la facultat-per no variar.Com soc oriental,ara se me´n creuen els cables i escric això en espanyol:
Dicen que la locura es un grado que demuestra que algo no funciona psicológicamente.Yo digo que la locura es un grado que hace crecer a la persona,al ser humano como tal,hace que se redescubran los instintos más ocultos que fallecen en el interior de los cuerpos que,exteriormente se deivierten e interiormente se hunden en la más triste miseria porque no entienden la verdadera y alocada locura de la cual está conformada la auténtica vida.
Dicen que la locura es un grado que demuestra que algo no funciona psicológicamente.Yo digo que la locura es un grado que hace crecer a la persona,al ser humano como tal,hace que se redescubran los instintos más ocultos que fallecen en el interior de los cuerpos que,exteriormente se deivierten e interiormente se hunden en la más triste miseria porque no entienden la verdadera y alocada locura de la cual está conformada la auténtica vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)