dijous, 30 de març de 2006

Ma impaciència em mata...i de postres.....

"Para Pepe Camacho con mucho cariño y recuerdo de..."Sí!Premi,és la dedicatòria que es pot desxifrar a la super-foto del dia,a la joia del blog...Ahi tenieu les postres,per si no havieu llegit amb deteniment el tros de dedicatòria cap al Pepe,que seria un seguidor empedernit del Heidegger sens cap tipus de dubte.
Us estimem,Pepe i Rafa.Us estimem de debó......

I encara hi ha una mica més avui...


Forta fou la influència de Soren Kierkegaard pel que fa a la persona de Rafael Conde,El Titi.Una de ses cançons,Si yo fuera moro de la morería,estava basada en els fonaments enfitèutics més destacats del senyor Soren.
I amb el retrat del Kierkegaard,acompanyo una de les taules on el Rafaelito va escriure la coneguda Libérate,himne total i absolut de la filosofia més trencadora del segle passat.
Ja teniu el segon plat d´eclecticisme.Demà,amb una mica de sort,les
postres.

Més eclecticisme encara amb El Titi

No volies eclecticisme?Doncs apa,un got ben ample amb el referent més significatiu de la cultura valensiana,perquè gràcies a homes com ell la música -i la cultura valenciana en general-és el que és:un oasi en mig del no res més absolut.
És,sense dubte,un personatge enfitèutic i sinalàgmatic pels quatre costats.
Una de les poques mostres de l´autèntica cultura valensiana de la qual-escolteu-haurieu d´estar ben orgullosos,no penseu?

dimecres, 29 de març de 2006

No sabem bé a què a què es dedica

El senyor Orengo,per qui no el conega,és l´alcalde de la ciutat de Gandia-o al menys això és el que es diu.
Qui té l´enorme privilegi de gaudir d´una de les televisions més rigoroses i variades,Telegandia,se pot adonar de seguida que el protagonista indiscutible és aquest peculiar senyor.
No m´agradaria que algú es preguntés quina és la programació de Telegandia,perquè és una de les coses d´aquesta vida que no se poden explicar,que s´han de veure.
Tot un crack,el senyor Orengo.

dilluns, 27 de març de 2006

Un nom senzillet,un home bastant usual

Potser per sa procedència,potser per sa controvèrsia personal,potser per ser qui era o per escriure allò que molta gent no volia llegir o veure.
Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck,i després la pornografia social de l´Estat Espanyol s´entesta en canviar-se el nom perquè no és gaire comercial...No sé,aleshores,que hauria d´haver fet ell.
Per cert,ha mort la Rocío Dúrcal.Com es pot suposar,m´ha afectat tant que ara mateix posaré una foto seva en comte d´aquestes coses rares que penjo ací.Rarita somos,cojones!

Jean Michael


...els sentiments?Tant se val,les raons?tant se val tot no importa,a excepció-és clar-de compartir una teoria una mica,però,distorsionada:ell volia repel ghosts,jo vull repel people.I sembla que cal tota una vida per a fer-ho.I si tinguèssim més temps,molt més...I així,succesivament.

Perquè si tenia ulls,de segur que plorava


...perquè si pintava,si creava,si havia passat el mal tràngol d´haver de viure,més d´un cop haurà plorat mentre feia allò que li agradava,segurament...

Suposadament,Basquiat també plorava

Primera part del tríptic més trencador per ma consciència,The dutch Settlers.
Exposar què em suggereix està massa vist i no aportaria res de nou.M´estimo més que cadascú plori quan vulgui i ho observi quan pugui,perquè

dijous, 23 de març de 2006

I què hi ha a la Plaça dels Navarros?



-I què hi ha a la plaça de los Navarros?-Preguntà ell amb gran interés.

-Res,no hi ha res.Mentida,tot.Hi està tot.
Aquí la teniu.Tot és ací.

dilluns, 13 de març de 2006

Carrer Gutenberg,sense més


Vaig seure fa uns dies i tractava d´escriure però no em sortien les paraules.Aquest carrer menja,t´engoleix d´una manera sorprenent i fa que les nines dels ulls es caiguin.
Carme Teatre.I no em surt res més.

dilluns, 6 de març de 2006

La senyora Lolita


Si no m´equivoco tenia uns cinc anys quan anava amb ma mare a la tnda de la senyora Lolita.Recordo que es maquillava com una porta i que ses ulls feien tremolar ja que ni tan sols se li veien les nines...
La senyora Lolita,però,era un tros de dona.Podia semblar un travesti però era membre actiu de les Carnestoltes i les diverses queixes i manis que la meravellosa associació de veïns organitzava per tot el barri.
Ara la senyora Lolita ha tancat la tenda,sobretot perquè els xinesos se l´han menjada amb patates.
Ha abandonat el barri,però qualsevol amant de Benimaclet la pot recordar,Confecciones Lolita només hi havia una.