Alguna que altra persona m´ha preguntat al llarg de ma curta vida que com és que mai em canso d´escriure i d´altres em qüestionen que com va això d´anar a la platja únicament i exclusivament quan fa mal temps,quan el dia està rúfol.Mai he trobat resposta perquè mai he vist aquestes activitats amb incredulitat i tampoc m´he preocupat de cercar la resposta inexistent per la qual tinc un interés ínfim.Dissabte fou un dia rúfol,però meravellós,d´aquells que costen d´oblidar.I l´estació del Cabanyal s´ocupà d´amagar-nos una estona mentre nostres peus es mullaven de mica en mica.No,ni em canso dels núvols ni de combinar paraules (encara,eh? Dic encara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada