La Concha Velasco deia fa uns anyets que volia ser artista, fent-se l´original, la tipa. "No, yo es que siempre he querido ser artista." Clar, dona. I ha de ser fotut, eh? El meu problema és que vaig nèixer amb una adicció- no pas a les drogues ni l´alcohol- sinó a les lletres, a les maquinetes d´escriure i a les idees d´última hora...No va tenir pas problemes la noia, perquè va dir-ho i al dia següent ja estava exercint-no la prostitució, s´entén. Hi ha ara una masificació de mamá, es que yo quiero ser artista bastant preocupant, puix que jugar amb l´acabament de l´anonimat em sembla que comporta acabar amb el tu estimat al qual tots i totes estimem més o menys (depenent de cadascú, és clar). La qüestió rau en
que quan jo era petita i m´empasava les pel·lícules de la Velasco amb ma mare
em venia al cap una pregunta que feia temps que no em tornava: aquesta
calaña té molts buits mentals o només quan surten al carrer, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada