Després de portar uns vint anys plorant arribo a la conclusió següent: senyores,senyors,nens: no us capfiqueu, perquè com diu el títol això de resoldre la vida d´un mateix plorant és una de les bajanades més grosses que es poden fer mentre un ésser humà viu de manera inconscient sense pena ni glòria;això no vol dir que qui no plori sigui interessant,qui no plora practifica sa vida,està capacitat per a pujar-se a qualsevol bastida i sap que cap persona que realment l´estimi la deixarà sola damunt la terra (alguns en tenim moltes personetes a l´ombra que estan al costat,fan petons i et truquen perquè els ve de gust).Qui no les tingui o vulgui fotre el camp...ma recomanació és anar-se a Formentera i respirar amb mig pulmó i amb l´altre olorar la mar.Mes illes m´esperen,però no vull que l´espera sigui llarga,ni vull ni serà.Articlet no dedicat al cambrer del Lisboa que parla,parla i parla però no sé el nom.
Ni t´atabalis ni ploris,ni t´embafes de fàstics.Salutacions sense nom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada