dijous, 15 de juny de 2006

Who sees the interiors of my own leerstelle?

Això d´anar a la biblioteca per mirar per la finestra a l´espera que caiguin unes gotetes d´aigua mentre no cau res perquè només hi ha núvols semblava per a qualsevol una enorme pèrdua de temps, però per mi semblava el pla perfecte.
Cap finestra al meu voltant excepte el cel que m´envoltava i cap soroll excepte el plaer d´escoltar els meus pensaments en veu alta. Qui fos l´home de la foto, per parlar-li a l´arbre, a la mar, al vaixell, al banc i a mi mateixa sense que ningú em destorbi ni faci falses hipòtesis sobre allò que penso. Els meus blanc mentals no els acabo d´omplir ni jo mateixa, així que paciència. I mireu la mar, que és una de les poques coses que encara valen la pena. Ho recomano misteriosament, no em pregunteu per què, no ho sé pas. Ciao i merci!