dijous, 20 de juliol de 2006

Aportacions metaforicosimbòliques un tant estrambotiques

Si moltes vegades les coses no són el que realment semblen (de vegades ni tan sols ens adonem i ocórre això dia a dia) l´aportació del senyor de la fotografia anterior,és a dir, Toni el Gitano és tan ampla i destacable com l´aparició de la mort a La intrusa de Maeterlinck o el sol a les obres de DeKooning...Simplement aportacions irrepetibles,éssers que només neixen una vegada a la vida-Déu n´hi do si hi hagués una rentreé.
Alguna cosa impulsa a aquests irrepetibles éssers a ser únics en sa espècie,alguns altres hauran fet això possible,creible i metaforicosimbòlic,no penseu?

dijous, 13 de juliol de 2006

Espaguetis amb calamars
























No li ho digues a la Verònica, però crec que el G. seria impensable sense ella. Des d´aquesta ciutat indiferent i secularment puta, el meu agraït aplaudiment al ser més extraordinari que conec. Gràcies per cuinar-me espaguetis amb calamars i portar-me a eixe món que només tu saps fer i sense necessitat d´escoltar a Toni el gitano.









Aquesta és una aportació desinteressada del cantant
del prestigiós grup musical "Cremita".

dimecres, 12 de juliol de 2006

Confundiendo la velocidad con el tocino (y no de cielo precisamente)


Maco el logotip que es treuen de l´entrecuixa aquelles personetes que es dediquen a portar sobre llurs cossos corbata,xaqueta i altre parafernàlies, mostrant a la societat que tenen un paper tan profundament indispensable com Emil Jannings a la pel·lícula El último del Murnau.
Faust,per la seva banda va optar per escriure amb sa pròpia sang aquell tractat amb el Mephisto-casualment també interpretat pel gran Jannings,coses de la vida.
Per tant,si fem una subtil barreja d´aquests dos personatges ens trobem amb un senyor d´avançada edat incapaç de sobreviure sense son
uniforme i al mateix Dimoni (vostés dispensin,però si el mot Déu s´escriu
amb majúscules no sé pas perquè Dimoni no gaudeix del mateix
reconeixement) que ofereix desitjos a canvi d´altres cosetes...
És just en aquest moment quan una es pregunta (irònicament, és clar):
¿nena, pero a tí el Papa te ha hecho algo?Al meu entendre,això de
confundir el tocinito con la velocidad té gràcia fins que et toquin el que
no sona...Què passa amb els seguidors d´ETA que odien al PSOE i a
l´inrevés?Ai,pena,penita,pena...

Allons a par un kilo d´hypocrisie, qui est bon marché

En Valence les tortillitas sont bon marché, l´hypocrisie descend dans la misère et l´Opus Dei nous mange terrain chaque fois plus...
Quelqu´um comprend cette ville du Paléolithique?Je crois que je non.Jamais,jamais.

La qual cosa ve a dir que amb una senyora com la Rita Barberá, la qual pot tenir els gustos sexuals que ella vulgui, podria ben bé ser acusada per un jutjat en quatre anys del tartufisme més patètic i depriment...Potser no li ha anat tan mal la llei de matrimonis homosexuals,qui sap.De tota manera,les truitetes van barates i a mi em consta...No tots i totes optem pels ous fregits,senyors i senyores...Ai,la nostra Valencieta paleolítica!

Dedicat a la vila de Perpinyà i a la senyoreta del Castellet.

The one that it wants to speak of the Pope would have to think it twice to it, by the way...

A city like my "dear" Valencia, moved away of the hand of God except for architectonic works of art receives the visit of a gentleman who does not pay absolutely anything.Perfect.
Second thing: days before a disastrous accident breaks the lifes of thousand of people and the conscience of this gentleman is intact...
Surely many people we did not wish to see the gentleman and we do not have because to hold the people whom they sustain this one and they speculate with the other´s people lives.
Moral: they have washed the brain to you or you think that all we are stupid?

dijous, 6 de juliol de 2006

dimecres, 5 de juliol de 2006

Lolailo,lolailo...(Feliç sóc amb ma bandera al balcó)

Sí,ara cal posar banderes als balcons i finestretes per tal que el nostre veí pugui estar al corrent de la nostra ideologia o del que més ens desagrada.
És en aquest moment quan jo,antimuniana em pregunto que com es pot estar en un estat mental tan deplorable per acabar cridant als quatre vents que estimem al Papa o que això de la guerra no va amb nosaltres,malgrat qui tingui una bandereta al balcó sigui fill/a de militar,fascista o el que pertoqui.
Tot començà fa uns anyets amb això de la guerra d´Irak;perquè,per si no teniem bastant amb la prostitució dels mitjans de comunicació i d´un bon grapat de coses a nostres vides,ara observem la venda fraudulenta d´idees per part d´algunes persones que decideixen parlar amb la boca més tancada que mai.Encara no he vist una bandereta d´aquest tipus als balcons de València,però al pas que anem,d´ací quatre dies gaudirem d´això i molt més...Total...Yo tengo derecho a expresarme,¿no?Sí,sí.I ben bé ho diu la Constitucioneta,senyors i senyores.

dimarts, 4 de juliol de 2006

Sense fotografia,sense seny,sense poc sentiment de patiment

Les coses van com van i mai a la vida es poden evitar si realment no es vol.M´havia proposat una cosa: no jugar amb la maleida notícia d´ahir com si les vertaderes víctimes foren joguines...Això sí,mentre nosaltres no fem cap cosa per deixar de tolerar el tercermundisme de la claustrofòbica i mortal línia 1 del metro...Així continuaràn les coses,com deia el programa: Caiga quien caiga.
Jugar amb les persones magnifica la condició demoníaca de segons quins éssers.
Paciència i empenta.

dilluns, 3 de juliol de 2006

A favor de l´horta perquè no hi ha altra

Recordo amb certa enyorança el vertader Benimaclet d´anys enrera, quan al sortir del col·legi trepitjaves el misteriós camp de carxofetes.Els camins de terra s´han convertit avui dia en un cúmul de vivendes per a famílies perfectes que tenen fills educats a base de televisió,amants de carns abundants i un gos que es mor de gana,entre d´altres bajanades diverses de caire més que desagradable,les coses com són.
Encara caldrà trobar a faltar aquests dies d´ensopiment i desgana que patim tots els vertaderment nascuts i criats al barri més representatiu de tota la vila?Potser,qui sap.
A mi això no em preocupa ni m´amoïna en absolut,prefereixo pensar que qualsevol dia una saleta teatral envairà els carrers del barri d´art i farà pair de debó.Al cap i a la fi,és de tots sabut que a l´horta de Benimaclet li queda tan poc temps com a la
d´Alboraia;i no cal queixar-se,fer manifestacions ni
penjar banderetes en pla cafre...Cal tenir una mica de
cap,només això.Sembla que la munió no disposa
d´aquest tipus de bé material...