dilluns, 3 de juliol de 2006

A favor de l´horta perquè no hi ha altra

Recordo amb certa enyorança el vertader Benimaclet d´anys enrera, quan al sortir del col·legi trepitjaves el misteriós camp de carxofetes.Els camins de terra s´han convertit avui dia en un cúmul de vivendes per a famílies perfectes que tenen fills educats a base de televisió,amants de carns abundants i un gos que es mor de gana,entre d´altres bajanades diverses de caire més que desagradable,les coses com són.
Encara caldrà trobar a faltar aquests dies d´ensopiment i desgana que patim tots els vertaderment nascuts i criats al barri més representatiu de tota la vila?Potser,qui sap.
A mi això no em preocupa ni m´amoïna en absolut,prefereixo pensar que qualsevol dia una saleta teatral envairà els carrers del barri d´art i farà pair de debó.Al cap i a la fi,és de tots sabut que a l´horta de Benimaclet li queda tan poc temps com a la
d´Alboraia;i no cal queixar-se,fer manifestacions ni
penjar banderetes en pla cafre...Cal tenir una mica de
cap,només això.Sembla que la munió no disposa
d´aquest tipus de bé material...