dilluns, 7 d’agost de 2006

Estudiantilment estudiaria sa proposta

And all the drugs in that world can´t save us from ourselves però rau tot en què ni es pot, ni es vol;ho dic perquè de vegades hi ha un tema pendent pululant sobre els cossos que no és un altre que el cansament, que guanya la majoria de cops la partida a la inspiració més inspirativa de totes.Ve de gust i no es pot i precisament quan no es pot és quan més es vol i viceversa, quan menys es vol, més es pot.
Coses de la vida, què hi farem.Tema de tertúlia barata no pot ser,perquè segur que hi ha una explicació un tant filosòfica per la qüestió, però sóc una d´aquelles persones que estudiantilment estudiaria la proposta proposada, fent un incís en com és que pocs dies es vol,es pot,dol i es fa.No obstant això,em penso que encara no s´ha fet cap assignatura sobre la maquiavèlica idea que cada dos o tres dies m´absorbeix en gran manera...Allò que no puc ni podré esbrinar és si a l´estudiant de Praga de Wegener li passava el mateix.Cara de preocupació tenia el noi, però hi ha tantes possibilitats que al final es pot caure en la bogeria-no tant perillosa com la del Narciset Oller, les coses clares.

1 comentari:

Nonetina petitona ha dit...

Jo mateixa crec que aquest article és una maleïda merda i que més valdria que anessis el llit, que dormint aprofitaries més el temps, xata!!!!!!(Estic clarament, ironitzant).M´estimo molt.