dimecres, 9 d’agost de 2006

Le plaisir de la véritable écriture dans mon propre de Bohème

Hi ha un projecte ben maco però un tant desfasat i alhora desaprensiu impulsat fa uns dos anys des d´una plataforma situada al Carme que consistia en fer una mena de trueque on l´individu en qüestió deixava a un local un tresor escit per emportar-se un altre, sent aquests de la temàtica que siguin,això tant se val.
Al conegut Café de las Horas,els poemes eren els protagonistes del trueque,estant aquests penjats en un cantó barroc i obscur del local.
De debó es necessiten aquests canvis entre material escrit?Tan cansada està la població de tenir els mateixos llibres a la prestatgeria dia a dia?Embafen els llibres tant com les persones que no ens agraden el més mínim?En realitat les lletres tenen qualsevol tipus de despesa?Hi ha necessitat de treure´ls a passejar cada dia?Per què no hi ha trueque entre amics,animals de companyia i,inclús,familiars?Ací volia arribar jo,les coses com són...
No ho acabo de pair,seriosament escrivint.Els llibres se´ns han de menjar,les nostres lletres ens han d´emplenar i no les hauriem de compartir amb ningú per més que es vulgui (fet materialment impossible)a l´igual que no es comparteix lavabo o tomba.El véritable plaer de l´escriptura personal seria aquest,alçar-se cada matinada i trobar un pensament propi[ni copiat ni deconstruït] al nostre cap,per saber qui som veritablement.No crec que demani impossibles,però!