Demanant,demanant,l´ésser es va reafirmar:en realitat,tenia tanta seguretat les vint-i-quatre hores del dia que no es podia considerar ni persona.Massa difícil de pair això de no tenir cap inseguretat,saber-ho tot,tenir plena conciència de cada vivència,saber què va a passar i amb qui no va a tractar mai a la vida.No es relaciona amb cap altre ésser,no articula paraula alguna i només es dedica a observar el cel des de sa parcel·la de terra.Ningú més ho sap (sinó la situació canviaria de la nit al dia i tot seria alguna cosa més que diferent,res seria el que ara és).No acabem de tenir idea,però ell no ha de ser mort.Ho sembla però no ho és,de debó.Malgrat
tingui una colla de seguRRatas al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada