dijous, 28 de setembre del 2006

El comerç del peix,assassins en potència

Fer un tomb per Benimaclet anima a escriure al Carme i més si durant el trajecte et trobes amb regals literaris com el de la picture que va pegada a aquestes parauletes.
Qui no ha pensat alguna vegada que tothom i totdon diu que els carnissers són uns assassins,mentre que es decanten molt a favor dels peixcaters?Sí,ells també es dediquen a matar éssers per tal de guanyar-se les castanyes tal i com fan els assassins a sou,els senyors de la màfia de Xina i altres grups reconeguts o no per la societat...No del tot ben mirats,però al cap i a la fi,fan un enorme favor a la societat treient munió del planeta.A lo que nos ocupa: que dic jo que si no arriba a fer por (una mica o molt,això ja depén del consumidor de persones)allò que sovint passa a les vides de tots i totes nosaltres: que hagi gent que ens assassina l´ànima,el cos,la ment,tot plegat...perquè la hi ha.
De segur que no porten un ganivet a les mans ni un davantal ple de sang,potser estan ben mirats a llurs feines i a ses cases,però assassinen igual que els amos de la botiga de peix de Benimaclet i que altre tipus de canalla que es centren en fer veure que els elements bàsics de la vida ni són bàsics ni són elements,són provatures (s´ha de temptejar,com diu el gran Vicent al qual trobo a faltar a filologia) i qui no tempteja,qui no s´equivoca i reflexiona en realitat ni viu ni pot ser capaç d´assassinar.Es limita a trair son món i a fer veure que les papallonetes volen mentre altres ens endinsem en només els pensaments i els mons que nosaltres mateixos volem.Assassins al 100 % perquè maten volent...

dimarts, 26 de setembre del 2006

¿Ya está bien de tantas letras,hostia!


Lletres i lletres,perquè al cap i a la fi,amb elles mai t´embafes...Cultura?Qui la vulgui,que la compri,tota per qui sia.No em penso que sigui gaire necessari que les persones es dediquin a malbaratar el poc de temps que es té de vida per tal d´aprofitar i mostrar als altres que la paraula ha estat,és i serà concebuda per a ells mateixos...
Lletres i paraules soltes que solen fer més muntanya que no pas aquelles dures planes del Joyce o de qui sigui,d´una banda o d´una altra sempre ets pots trobar en mig de la solitud més absoluta gràcies a les lletres,els mots però mai els fets.Em penso que la majoria d´errades que fan que els éssers humans i els no tan humans caiguin en baralles,malentesos i d´altres paranoies de caire negatiu es deu a mots i lletres soltes que es dediquen a fer una micona més amarga la vida.Cal ser el que sigui perquè si no ho ets,resulta que tes paraules perden el valor i tot cau per son propi pes.I que consti ací que jo no he acabat de pair tot això i encara no sé com dimoni pair-ho.És bastant difícil,però!

dilluns, 18 de setembre del 2006

De com i per què mentre penses en tes coses se´t poden engroguir les pomes vermelles

Esclar que a moltes persones les idees,els records,els pensaments propis,personals i intransferibles ens menjen la majoria de temps material de nostres vides,però tants altres éssers veuen,davant llurs ullets com el temps inmaterial o inocu fa que ses pomes vermelles comencin a engrouir-se i a plenar-se d´òxid a una velocitat que fot por.
No adonar-se?Potser tot rau en les poques ganetes de viure o de pair la vertadera vida com cal...Allò que realment està clar com l´aigua no provinent del nostre benvolgut pais multicolor és que la fruita es fa malbé de seguida,i això no hi ha pel·lícula que ho pugui negar.De cap de les maneres!De cap.

dimecres, 6 de setembre del 2006

Tutti per nesuno i nesuno per tutti (mal escrit,vaja)

Coses que no s´acaben d´explicar;com ara que les mateixes criaturetes que fa dos anys veien al D´Artacan i els Mosqueperros,molt afavorits a aquesta fotografia d´arxiu just abans de la Vuelta al cole,que sembla que trastoca al món infantil fins a tal punt de deixar les joguines per tal de clavar puntellons a altres personetes d´igual condició.
Uitanta o noranta,tant se val...La qüestió rau en que aquests gossets eren los dueños y señores de la petita pantalla,i no els falsos delinqüents,les entre cometes senyoretes d´alterne (els puti-clubs i els negocis d´aquesta branca estan caiguent de manera un tant espectacular i també
sospitosa) i les repeticions repetitives...Això pot
arribar a ser una de les causes de la bogeria
nenera,que veu com l´abisme és cada cop una
micona més a prop...

La ruleta de la desídia o el que sigui

Rises descontrolades en temps de misèria quan una persona del meu entorn agafa i veu un invent miraculós de la televisió més refregit que els calamarcets del bar del cantó de l´avinguda Valladolid.La ruleta de la suerte,la ruleta de los amigos o com Dimoni sia,tant se val.Dues senyoretes del nostre il·luminat país-font d´inspiració de qualsevol sociòleg que vulgui un estudi exhaustiu de la condició humana degradada-atacàven com volien a un senyor enorme i-atenció-català."Quiebra,quiebra!" li cridaven les senyores que estaven tan catòliques com el temps a setembre.I el presentador deia:"no compras vocales porque eres catalán,eh" i l´home, tampoc gaire catòlic (les coses com són) reia,seguint la broma dels racistes.Què sentirien al veure com l´home no arribava al final del joc puix que un ésser un tant desequilibrat d´Elx que deia ser una dona guanyava dos mil tristos euros i feia una festa monumental...Perquè voler als negrets,als àrabs i tot això que pobla els carrers i no voler a la base d´un estat decadent al meu barri es diu RACISME.I amb majúscules.