Esclar que a moltes persones les idees,els records,els pensaments propis,personals i intransferibles ens menjen la majoria de temps material de nostres vides,però tants altres éssers veuen,davant llurs ullets com el temps inmaterial o inocu fa que ses pomes vermelles comencin a engrouir-se i a plenar-se d´òxid a una velocitat que fot por.No adonar-se?Potser tot rau en les poques ganetes de viure o de pair la vertadera vida com cal...Allò que realment està clar com l´aigua no provinent del nostre benvolgut pais multicolor és que la fruita es fa malbé de seguida,i això no hi ha pel·lícula que ho pugui negar.De cap de les maneres!De cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada