La ruleta de la desídia o el que sigui

Rises descontrolades en temps de misèria quan una persona del meu entorn agafa i veu un invent miraculós de la televisió més refregit que els calamarcets del bar del cantó de l´avinguda Valladolid.La ruleta de la suerte,la ruleta de los amigos o com Dimoni sia,tant se val.Dues senyoretes del nostre il·luminat país-font d´inspiració de qualsevol sociòleg que vulgui un estudi exhaustiu de la condició humana degradada-atacàven com volien a un senyor enorme i-atenció-català."Quiebra,quiebra!" li cridaven les senyores que estaven tan catòliques com el temps a setembre.I el presentador deia:"no compras vocales porque eres catalán,eh" i l´home, tampoc gaire catòlic (les coses com són) reia,seguint la broma dels racistes.Què sentirien al veure com l´home no arribava al final del joc puix que un ésser un tant desequilibrat d´Elx que deia ser una dona guanyava dos mil tristos euros i feia una festa monumental...Perquè voler als negrets,als àrabs i tot això que pobla els carrers i no voler a la base d´un estat decadent al meu barri es diu RACISME.I amb majúscules.