Els Remeis,aquella oloreta a flor de taronger, la calidesa de la ciutat...Diferències palpables i consistents que fan que gran part de la munió.Tornada al cuquero de València i ganes de plorar desconsoladament,solitud,angoixa galopant i una claustrofobització superior a tota ma ànima.Em manca l´aire i em manca l´esperit i sobre totes les coses em manquen les arrels i els ulls oberts com a plats al passar per l´Alameda d´Hércules i veure com res del que a mi m´inspira canvia i que qui m´estima ho fa malgrat hagi passat el temps i en algun moment hagués falta de paraula.Excepte els matins ennuvolats i les ganes de fotre el camp,res més em reconforta que pensar en que fa uns dies el vent que em tocava el rostre era pur, no estava enverinat i m´ha fet pensar que allò que de debó val la pena a la vida és allò que vols tu mateix que ho valgui.El jaco es una ramera que corre por mis venas...Va per tu!Ànim i fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada