Pruebe usted a bailar en una habitación a oscuras

Apa que ací tenim la que mancava,perquè alguna cosa no va bé quan una persona escriu a un espai personal que no intransferible...Quina llàstima que el misticisme s´hagi esfumat com el fum de qualsevol cigarreta que treus d´una màquina posant una moneda de vint cèntims i reclamant el canvi.Ésclar que avui dia ja tothom escrivim perquè és allò que ens permet alliberar-nos de nosaltres mateixos sempre que no podem parlar en veu alta (cosa de bojos que deia algú fa ja temps).No suporto res,a excepció dels bolígrafs que decoren els brillants aparadors de les papereries i dels quaderns negres,vermells i grisos que amb una lleu gometa oculten allò que escriu una per una mateixa.Perquè no es parla a cap xerrada,classe,simposi,debat o nefastes festetes organitzades per tal de presentar allò que encara es diu "llibre" triplement encomillat sobre l´autoliteratura, aquella literatura d´interrogant qualitat (això que ja s´ho munti cadascú segons son propi criteri) però que emplena com poques coses arriben a fer-ho a aquesta vida.Està més lluny de presentacions, concursos,xerradetes amb gent que dorm als més insomnes i putades variades...però està més a prop de ta ment, de crear-te com a amant de les paraules.No ha d´haver persones gaire interessades en llegir aquesta barrufada, però penso que avui per avui no fa gaire falta,allò més constructiu no és que els altres et llegeixin i et donin un copet a l´espatlla dient que bé escrius i que meravella d´imaginació però quin embolic de dietari (o el que Satanàs vol que sigui això).Allò que crea càtedra és llegir-te,estimar-te,amar-te i descobrir que cada lectura és diferent i que cada interpretació serveix per a crèixer o nèixer una micona més.Sí,com ballar a una habitació a fosques i riure.Meravellós per als pocs que estimem el que som i fem sense reparar en res més.