Que el gran David Mamet diguera que ens preparèssim per una professió que no existeix pas ja era una advertència,allò que no va dir era què haviem de fer els/les que vam agafar un bolígraf abans d´aprendre a dinar a soles...Ho he intentat pair, però costa una mica.Llegeixes tractats,estudis,apunts o simplement idees soltes sobre el maltractat panorama dramàtic i allò que veus per primer cop és,si més no,certa pedanteria i manca de frescoreta;es nota sobretot una espècie de "destarifo" importat perquè qui escriu "drama"sap d´entrada que ho fa per a quatre gats i que el text en si potser acabara al poal del fem mentre un altre senyor s´enriqueix canviant allò que un altre ha parit.No es que doni llàstima,és que algú hauria de plantar-se seriosament com el Txanquete i dir Kitxo!-s´acabat.
De tota manera, pensar per als evans encara no està remunerat i avui dia,que els éssers humans es dediquen a pensar com rentabilitzar el poc temps del qual suposadament disposen,no interessa pensar gaire.Penses avui perquè pagues matrícules,demanes beques que no et donen i necessites un tros de cartró fi on s´et digui que tu ets una mena de subproducte creat per un edifici on allò més important és la sociabilització i no pas les ganes de trencar esquemes.Alhora, agafar un bolígraf i un full surt rendible a qui té la vida resolta,a qui es furga el nas en hores de feina i a aquell que ha tingut a sa casa el privilegi de l´endollisme en tota regla.Aquells que no sabem si es millor escriure o deixar escriure i viure ens pengem de les teranyines imaginàries pensant que qualsevol dia vindrà una papalloneta i ens farà veure que tot això que ara ens amoïna és tan sols manca d´interés per l´entorn...insipidet el pobre.
