dilluns, 14 d’agost del 2006

"Dineri" que no fa del tot criteri

Hi ha persones que conten per dotzenes perquè els ve de gust (contra això no es pot fer gaire cosa) però rebutjen dotzenes de coses pel simple fet de no tenir ganes de saber què és allò que realment estan rebutjant.Potser volen,poden però els dol i,de pas,vingut el cas,potser volen ser com les pastilles:a tothom i totdon no li senta bé l´aspirina,el Tranquimazín o l´ibuprofeno ; no obstant això,hi ha farmacèutics que,sense o sabent-lo,recepten aquestes medecines perquè volen,poden,dolen,foten i tornen.
Maleïda sia la reincidència...I si no us fa res,aneu ara mateix al Carrefú i compreu un receptor dels de TFT o com sigui.
I després hi ha qui prega perquè vol tenir nens plurals!
Per cert,el de la stampa NO és Renatone Carosone.

Esta cobardía de mi amor por ella hace que la vea como una estrella;tan lejos,tan lejos en la inmensidad que no espero nunca poderla alcanzar

Una de les barbaritats que poblen l´estiu és la manca de ganes de fer coses que ve,en part,per la -precisament-manca d´ocupació horària,el tan estimat temps lliure (entre cometes,en cursiva i amb signes d´interrogació i exclamació alhora)que tant s´estima (tinc ganes que sigui estiu per no fer res).
Cosa incomprensible,puix que a aquests mesos és quan més suicidis hi ha -o quasi- així com separacions,tallaments de venes,ofegaments voluntaris i altres opcions per tal d´escapar del lliure albedrío.Tan volguda la llibertat però tan poc desitjada,amb tanta por s´agafa que s´espera la seva partida com qui espera que caigui aigua
del cel.
Ja ho deia el Txiketete a la cançó que ha titulat
aquest conjunt de lletres: som covards quan la
llibertat se´ns planta endavant,no?

divendres, 11 d’agost del 2006

Mäusesicherheit (Segurratas de 7.30 a 13.00 aproximadament)

Demanant,demanant,l´ésser es va reafirmar:en realitat,tenia tanta seguretat les vint-i-quatre hores del dia que no es podia considerar ni persona.Massa difícil de pair això de no tenir cap inseguretat,saber-ho tot,tenir plena conciència de cada vivència,saber què va a passar i amb qui no va a tractar mai a la vida.No es relaciona amb cap altre ésser,no articula paraula alguna i només es dedica a observar el cel des de sa parcel·la de terra.Ningú més ho sap (sinó la situació canviaria de la nit al dia i tot seria alguna cosa més que diferent,res seria el que ara és).
No acabem de tenir idea,però ell no ha de ser mort.Ho sembla però no ho és,de debó.Malgrat
tingui una colla de seguRRatas al seu voltant.

Si el mostrador me dice ven lo dejo todo

Qui té paura -por- del futur és perquè vol;no es tracta d´un cas aïllat,però:hi ha molta gent que no pot ni tan sols obrir els ulls perquè pensa que aquest mateix dia que es desperti pot morir ofegat,estrangulat o fins i tot penjat de ses pròpies nines,pensant al llit què dimoni fer per tal d´allargar una desagradable vida que,per altra part té ganes d´acabar-la sigui com sigui.Entre el pagament del terra del pis,el pinso dels ocells,la bicicleta,els vidres de les ulleres i sa muller,un símil de tauró vingut a menys l´home que té paura del futur agafa l´opció d´introduir la maquineta d´afaitar pel coll,tot i tallant-se la tràquea.Per a més informació,no dubteu a trucar
al número: un meravellós aparador de dos
metres de llargària està en venda.Jo he avisat.

You are going to know what a comb is worth! [te vas a enterar de lo que vale un peine versió estesa i traïda]

Mires de vegades la mar i te n´adones de vàries coses;una d´elles, que em va venir ahir mentre el Manu em contava com tenia una discursió amb un home àrab,és la de la quantitat de bajanades diverses que hi ha amagades dins cada llengua de l´estat espanyol,incloent (com no) el famós gallec desprestigiat ara per la qüestió dels incendis...
De tota manera,bastant interessant resultaria tornar enrere i ser una persona carent del lèxic malbaratat -el mot lèxic entre cometes,perquè tant lèxicament com fonològicament com el que sigui,a tots els nivells possibles que es pugui imaginar cada ésser aquestes particuletes moltes vegades carents de sentit i gràcia s´inserten sobremanera dins la nostra conversa,com qui no vol la cosa...
Non dico niente io,però.Qui tingui pebrots de contradir-me puc avançar que s´assabentarà del que val una pinta.Cura que he avisat...

dimecres, 9 d’agost del 2006

Esvazíe da piedade / Leeren sie sich von mitleid

Esvazíe da piedade,buida de llàstima ara mateix,en
aquest precís moment...Malgrat les prohibicions cap a l´escriptura siguin constants aquesta setmana a causa
de la manca de descans,va bé tenir una mica de resignació i optar per l´escriptura prostitutiva,que ofega ses penes en una copa de cognac mentre admira la delicadesa d´una persona,híbrid d´home,dona,gat i semàfor anomenat Olga que sol poblar el gran café que porta per títol El Cafetín,ample i que no embafa el més mínim.
Allà hi ha arbres,unes cadires mal posades i unes petitones taules que decoren l´estreta vorera,per tal de beure una copa i observar la resta de flora i fauna que pobla el benvolgut paviment,ple de híbrids,persones,animals i mosques: resulta que encara és agost.Claro.

Mörder unter uns! [Cura,doncs.]

Si en realitat els assassins estàn amagats entre tots i totes nosaltres,entre els gossets i els nous contenidors que decoren els carrers de la ciutat (a la qual li queda un quart d´hora per ésser com la de la fotografia) les vertaderes probabilitats de que ara mateix vingui un sicari mentre vostè,persona conscient d´allò que està llegint això ara,llegeix plàcidament i el matin són tan mínimes com encertar els cinc números del Cupón de los ciegos de la Once...Massa població però pocs assassins,potser?Avui és un bon dia per preguntar-se preguntes sense cap tipus de resposta...Però cura,que mörder unter uns i caminen sigilosament,s´asemblen una mica als mosquits però trauen més sang (si volen, és clar).


*Els assassins estan entre nosaltres

On other side of the political sense [que vienen los grises]


Em sembla que ja ho deia Sting fa molt més d´una dècada: alguna cosa hi ha per tal que els polítics siguin d´altra pasta.Tenir al meu abast una ampla oferta de diaris em demostra que el senyor no s´equivocava quan cantava la cançoneta de marres-on,certament criticava als Russians sobremanera.
A l´estiu els incendis (ben cert és que,provocats o no,això tant se val,un incendi és un crim...)ocupen la temàtica política per una manca abusiva de notícies i activitats -potser es veuen els paral·lelismes entre aquest aspecte i el dels noticiaris del mes d´agost,d´una qualitat més bé ínfima.Jo des d´aquest espai,humil i ja no tan breu,vull fer una llamada a una reunión de índole clandestina per tal de prohibir els noticiaris a la televisió quan hagi manca sospitosa de notícies,així com el 96% de la pornogramació.I us dic una cosa,camarades: si cal anar al Govern Civil,es va i punt.Al cap i a la fi,els grisos ja s´han quedat amb la meva cara...

Le plaisir de la véritable écriture dans mon propre de Bohème

Hi ha un projecte ben maco però un tant desfasat i alhora desaprensiu impulsat fa uns dos anys des d´una plataforma situada al Carme que consistia en fer una mena de trueque on l´individu en qüestió deixava a un local un tresor escit per emportar-se un altre, sent aquests de la temàtica que siguin,això tant se val.
Al conegut Café de las Horas,els poemes eren els protagonistes del trueque,estant aquests penjats en un cantó barroc i obscur del local.
De debó es necessiten aquests canvis entre material escrit?Tan cansada està la població de tenir els mateixos llibres a la prestatgeria dia a dia?Embafen els llibres tant com les persones que no ens agraden el més mínim?En realitat les lletres tenen qualsevol tipus de despesa?Hi ha necessitat de treure´ls a passejar cada dia?Per què no hi ha trueque entre amics,animals de companyia i,inclús,familiars?Ací volia arribar jo,les coses com són...
No ho acabo de pair,seriosament escrivint.Els llibres se´ns han de menjar,les nostres lletres ens han d´emplenar i no les hauriem de compartir amb ningú per més que es vulgui (fet materialment impossible)a l´igual que no es comparteix lavabo o tomba.El véritable plaer de l´escriptura personal seria aquest,alçar-se cada matinada i trobar un pensament propi[ni copiat ni deconstruït] al nostre cap,per saber qui som veritablement.No crec que demani impossibles,però!

dimarts, 8 d’agost del 2006

Sense llocs tancats ni botigues caretes no fotem res al carrer,no trobes?

Fa uns mesos una maca exposició del benvolgut artista Igor Mitoraj envaïa el passeig de la Gran Vía Marqués del Turia, la qual cosa fa pensar que-a Déu gràcies, o a qui sigui-una micona de cultura menjava terreny a la congestionada via que, com a molt,ens deleita amb accidents de trànsit o sorollets més que agradables de senyors i senyores que no aguanten dins els seus cotxes...
Com que la idea no podia arribar a ser del tot plena,considerable el nombre de personetes que,al·legant que l´exposició era al mig del carrer i patrocinada pels de La Caixa,van optar per no apropar-se, no fos cosa que el virus catalanista s´apropés i que la gran saviesa que tenen es veiés trastocada pel fum dels cotxets...Ara ve bé això que diuen que no s´ha fet la mel per la boca de l´ase,no pensen vostès?

dilluns, 7 d’agost del 2006

Estudiantilment estudiaria sa proposta

And all the drugs in that world can´t save us from ourselves però rau tot en què ni es pot, ni es vol;ho dic perquè de vegades hi ha un tema pendent pululant sobre els cossos que no és un altre que el cansament, que guanya la majoria de cops la partida a la inspiració més inspirativa de totes.Ve de gust i no es pot i precisament quan no es pot és quan més es vol i viceversa, quan menys es vol, més es pot.
Coses de la vida, què hi farem.Tema de tertúlia barata no pot ser,perquè segur que hi ha una explicació un tant filosòfica per la qüestió, però sóc una d´aquelles persones que estudiantilment estudiaria la proposta proposada, fent un incís en com és que pocs dies es vol,es pot,dol i es fa.No obstant això,em penso que encara no s´ha fet cap assignatura sobre la maquiavèlica idea que cada dos o tres dies m´absorbeix en gran manera...Allò que no puc ni podré esbrinar és si a l´estudiant de Praga de Wegener li passava el mateix.Cara de preocupació tenia el noi, però hi ha tantes possibilitats que al final es pot caure en la bogeria-no tant perillosa com la del Narciset Oller, les coses clares.