No fa una altra cosa que sortir i escriure a la plaça.Plaça per aqui, plaça per allà i així gairebé tots els matins i quasi cap tarda, mentre aquell noi conta com és això de ser arrestat i que la pulisia no et deixi respirar ni tampoc cordar-te les sabates.Fa temps que no veig la mar i ploro,ara ploro sense veure-la i dormo sense voler,per exigències prescriptives.
Tant de bo es pugués viure "de mentira" com deien el Valderrama i la senyora Abril...em penso que totes les complicacions que es fa mon maleït cap es veurien tan diluides com la sal al Mediterrani.Algun despabilat deia que calfar-se massa el cap no podia ser bo per a ningú...Cal respirar i veure que, meno male,Nonetines hi ha poques...No cal allunyar-se per ésser allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada