dijous, 4 de gener del 2007

Escric per les nits, quan el Lorenzo ha escampat la boira

Com que abans de llegir és una mica més usual mirar les fotografies,aquest article l´acompanyo d´una foto de Portbou, sobretot de sa magnífica estació de trens on sembla que el temps es detingui i vagi per un cop en ta vida al teu favor i la mar,que queda tan tan a prop que sembla que,quan baixes les escales anant cap al poble una ona et mengi per no tornar a donar senyals de vida.
Vida és el que donen les escaletes i el soroll del tren,no saber quina serà la següent parada i veure com t´engoleix...Seure,respirar...tot està gairebé connectat amb ma escriptura,perquè quan estava ja l´any passat allà,observant a la majoria franceseta poblant el passeig petit que sortia a aquells somnis meus l´única cosa en la qual pensava no era possible fer una transferència al paper...ni tan sols per la nit a Figueres.No és que hagués coses més importants que juntar lletres,la cosa rau en que la necessitat era la de qualsevol ésser humà:trobava el bolígraf i la Moleskine, però no trobava el moment perquè més bé el gaudia.Només sé que enguany torno,malgrat sigui una hora...Tant se val que el Lorenzo hagi escampat la boira.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un bacione alla mia amica catalana!
ciaociao, Fabio!