Cal reconèixer amb la boca ben ampla que aquells que ens dediquem a combinar lletres mitjanament bé o mal, som un tant pedants. Tant se val,però; saps que ets com ets i t´has de fotre,hi ha moments en els quals no es pot fer res,massa tard per a rectificar.Un misteri que la Maruja Torres,que es dedica a escriure allò que un grup d´éssers vol i espera que escrigui, publiqués ahir al dominical del super-revolucionari diari El País(que sembla el Gara però en versió hispana,perquè és una mena de calenta-aixelles pels quatre modernets de torn que pensen que viuen en un món i no les falta de na, com diu el Manolo)un articlet preguntant-se que com és que els joves end dediquem a fer aquesta maleïda merda que són els putos blogs dels pebrots,finament parlant i sense ànim d´ofendre.D´on treuen temps, per què i per a què i tantes altres preguntes que no porten a res-perquè tant li fot a ella el que fem la joventut o deixem de fer;no para de fer lladrucs per una senzilla raó:veu que sa joventut ha estat més insípida que uns pastissets de boniato sense els pastissets,només amb un boniato cru,com sa escriptura.Guau,guau i més guaus per tot arreu perquè la dona pensa en les possibilitats que ara li venen una mica major:hi haurà gent que tingui idea de com escriure i qui no i guau,guau,guau.Així tota l´estona perquè la beneïda dona no sap pensar:"calma ese fuego,muchacha"i no malbaratis el temps que a partir dels quaranta és un bé bastant preat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada