dimecres, 14 de febrer de 2007

I want to be txirrindulariak,estela bat leiho (Ma diooo!!!)

Qui juga a la quiniela ja sap el que li toca: perdre diners a lo tonto,com si agafés els dos o tres yiuros i els llancés a una claveguera sense fons...això mateix. Massa difícil trobo jo que una persona encerti quinze resultats de futbol tal i com anda la cosa avui dia,quan les persones no encertem ni com van els mitjons posats o tenim tanta violència al caminar que no sabem ni la direcció de nostres passes.
Hi ha persones (no sols homes,cura) que es queixen alhora que argumenten que molts dels afortunats de les quinieles no tenen ni maleïda idea de futbol i que ni tan sols es molesten en perdre ni un minut davant la televisió ni la ràdio;fins i tot es creu que no són vertaders guanyadors però,al cap i a la fi,tenen els calès a les butxaques i poden (o volen)mostrar que gaudeixen d´una felicitat que els altres desgraciadets de la vida no tenim...tot això ve a concretar-se en una sola idea: a aquesta vida,allò que et treu les castanyes del foc és la picardia i tenir la cara com una esglèsia,alhora que apostar per la practicitat i no deixar-se portar pel colegueo,el chupeteo de culo i el ji ji,ja ja qué ganas tengo de matar.
Potser per fer entrevistes de treball,avaluar a una persona,fer posssible que puguis comprar a Caprabo o que tinguis dret a solucionar tons problemes amb Hisenda s´hauria d´optar per la fórmula quinielística i així treure treball a la pobre munioneta que tant penca i tant poc temps lliure té per avorrir-se,no trobeu?