dimarts, 27 de març de 2007

Consider this, mesedez (sense piangere avui que it´s raining)

Ja són 101 les petites peces de mi que s´han integrat en
aquest espai on més que queixar-se una intenta fer progresos per tractar de crear una mena de conversa que no resulti gaire insulsa ni patètica alhora. Per una peça tan important no calia fer demagògia baratona de perquè som com som i d´on venim i on anem a parar. Anit no vaig dormir molt, sopratutto perquè pensava tantíssimes coses que els ulls em cremaven i la angustia de los pensamientos me carcomía tal y como las termitas se meriendan un trocillo de madera de roble...Too much rain in my own eye, pensí també mentre els llençols em calfaven una mica més de l´habitual.La leiho eta liburu bat xopats i la manca de paraula i de son feien la resta. Ja són 101 petites peces o potser unes quantes di piu les que van conformant ma vida i, why not,101 els cops que veuria sortir i posar-se el sol al mateix lloc mentre el fum de les cigarretes i els primers desdejunys van alçant la città.Eskerrik asko per tot allò que dono les mercis. I que consti que m´ho estic agraïnt a mi mateixa, perquè em ve de gust i perquè m´estimo més que a cap persona d´aquest món,darrere de qui pensi que té certa parcelilla a mon cor.Em considero com les espurnes: brillant i seriosa,amb un punt free way.Collons ja!