dilluns, 23 d’abril del 2007

Vorejant les finestrones ma chiuso per ferie


El día que me quitaron la ventanita marrón podían haber optado,por ejemplo,por organizar el día mundial del corte de venas masivo...ese día que moltes persones esperem amb els braços oberts per tal de lliurar-nos de la sobrecàrrega massiva de runa que pobla nostre beneït país.
Al marge de l´apunt altament social que més d´un i una pensa però no articula (per pura por del què diran probablement), hi ha atisbe de felicitat per la finestra,ofega molt la calor i ve de gust escriure per les nits mentre la resta d´éssers mortals descansen,ve de gust pensar en el passat més llunyà, de les vivències que ha sofert la finestrola i de les de ma pròpia pertxona.Ma, de debó val la pena donar-li voltes a un futur que es presenta del tot improbable (quasi tant com que un o una es trobi un bitllet morat per terra) i que potser, no es tindrà?Val la pena embafar a aquells i aquelles que ens proposem la santa idea de tornar la mirada enrera i sentir que avui,més que mai,la millora vital va per bon camí.Ja fa gairebé una setmana del primer pas, pres a soles però pensat a conciència;non voglio niente di piú...només tancar els ulls i sentir com no torna a ploure.