divendres, 4 de maig de 2007

Noneta non é una lotsagabe, és una adarduna (quan vol,el cromo de criatura)

(Noneta no és una pocavergonya, és una cabrona quan vol...el cromo de criatura) A la foto, Formentera.
Poca cosa recordo del primer cop,molt poca perquè tampoc fa falta recordar-se del passat per complet,perquè els anys ens han canviat i de sobte ens han fet veure la -fins ara- no maleïda vida amb els ulls que ara la veiem. No sabiem on anavem ni què dimoni fariem i tan sols les mirades eren les protagonistes,ni petons ni carícies...en aquell moment ni calien ni venien de gust pel que fos,pel cas ja tampoc es recorda amb claredat.
Si que recordo que avui fa uns anys va canviar el món per complet, fa dues dècades i alguns anys més.Ella escrivia al balcó teatre mediocre i qui fos es reia d´ella miserablement, dient que qui escriu teatre perd el temps,que qui escriu de forma mediocre no escriu,caga.Tant se val repetia,sense reparar en el vertader problema: que ni escrivint ni dormint ni tenint malsons sabia realment qui era ella, jo mai acabaré de saber qui soc perquè no vull saber-ho,m´estimo més que tothom i totdon s´entesti en perdre tristament ses vides i no penedir-me d´absolutament res que no tingui a veure amb mi mateixa,egoista i desastrosa que mira per sa finestra imaginària i pensa que una de les raons de viure,veure i -perquè no- beure és la persona que avui va nèixer, una persona irrepetible que malgrat continui tenint pors i dubtes és avui qui fa que em pregunti i que pugui contestar quan qualsevol em diu: però tu qui ets?
Perquè potser no t´agrada, perquè potser no estem tan lluny i
per totes les coses que des de fa anys vam compartir i encara compartim...
ets mon suport quan penso que em moro. Ets inimaginablement proper. I
no vull dir-te per molts anys, vull deixar-te ací per llegir-te quan vulgui.
vull dir-te altres coses que potser costen, però
que ens direm quan calguin. Ets un cromo de criatura!


1 comentari:

Molletito ha dit...

A veces tienes la razon absoluta y yo me quedo sin palabras, pero solo en el momento de escucharlas, de leerlas o de leertelas en el pensamiento. Me rallo y reacciono ,casi siempre tarde, es por eso que esto de poder contestarte por aki me esta gustado por momentos cada vez mas. Siempre que lo hago llevo la misma ceremonia, intento contestarte en catalan pero sabes que me cuesta.De pequeño, cuando vivia en barcelona, al hablar en catalan con mi madre era motivo de comflicto, nadie me a cantado nunca una nana en catalan, aunque no lo recuerde, se que es asi.Con mi padre, puede ser por ello que me lleve mejor, si recuerdo de chapurrearlo...en fin siempre me queda la esperanza de que algun dia, y con mucho tiempo, me decida a hablar el idioma de mi tierra, porque sinceramente es como me siento, a pesar de ser un charnego mas, es donde he nacido, aprendi a andar, a hablar, y donde aun me queda la poca familia que de verdad me quiere y ahora... el entandarte de mis deseos, que eres tu. Sabia que solo faltaba un señal para dar el paso en firme para saber que realmente eras la persona con la que queria estar y me alegra cada vez mas porque mantengo esa ilusion y cada vez lo veo mas cerca. Gracias por ser como eres.

Noneta no és una pocavergonya ni tampoc es una cabrona es la criatura mas maravillosa de la terra (y no lo digo por decir). Un peto enorme.