Quin goig quan no ets el que no vols ser,oi?

[ UNA DECLARACIÓ FEMENINA D´ANTI-FEMINISME PEL DISGUST QUE AQUEST PROVOCA O ALGO AIXÍ. A LA FOTO,LA PIAZZA DE BÈRGAM.]
No hi ha major goig al món que no ser allò que repudies contundentment...vist i provat; per exemple hi ha dones que es limiten a exposar-se com les pintures que Basquiat feia a les portes:ell posava TO REPEL GHOSTS i els ghosts s´espantaven ells a soles,sense més.Hi ha d´altres que es limiten a fer un simple i ximple pas per la vida,com si aquesta només es tractés d´això:un pur i dur pas que has de passar sense més;el tercer tipus és aquell que lloran por las esquinas mentre es penedeixen públicament de ses merdes de vida i fa l´efecte que només han estat expulsades a la Terra per tal de parir i veure "Corasón,Corasón".
Aleshores,dico io,em sento orgullosa de no continuar el legat de la ignorància d´aquestes dones ja granadetes que fan veure que la vida és de color de rosa de portes cap a fora i en ses intimitats són més tristes que anar de tourneé turística a un tanatori reial.En què dimoni pensen les dones -humanitzades o no,que hi ha de tot,cura- per tal de viure ignorament mentre proclamen als quatre vents una llibertat i uns drets d´igualtat que més que ajudar ens perjudiquen,esclavitzen i maten (no sols físicament, també psicològicament, encara més greu)? De debó es pensa alguna que elles van canviar el món d´aquesta manera? Perquè angelets d´elles si continuen vivint en aquesta maleïda espiral pleneta d´ignorància malgrat s´apropin a les crisis femenines dels quaranta anyets...que això no és cosa del jovent (pertanyem al grup de Basquiat, amb molt orgull mentre tot continui funcionant igual). Ea.