dilluns, 27 d’agost del 2007

Il soletico mi piace ma non riesco a capire


(M´agraden les pesigolles però no les arribo a entendre)

Una conversa es pot interpretar de moltes maneres, tantes com formes d´actuar tenim els diferents éssers humans... Exemple pràctic d´això que pretenc exposar és Paquito, l´home que insisteix en fer cendrers amb llaunes no de qualsevol cosa, sinó l´ampla majoria de diferents marques de cervesa.
Per què cervesa? M´entesto a pensar dia i nit, quan arribo a la conclusió que l´aroma de la cervesa d´un mes per l´altre l´única cosa que pot fer és fastigejar... Ell sap la resposta i no cal que els altres ho entenem.
Un home es va pixar en un got de cervesa i, quan va veure al drogoaddicte va fer la flamencura graciosa de donar-li el got tot i convindant a que fes un glop mentre es reia diabòlicament. El noi vell dels cendrers va triar per fotre crits, molt en l´estil dels grans dependents de segons quines substàncies. Un interpreta que l´home no veia ni què feia, altre que es va muntar una tan imponent que va decidir fotre el camp per no acabar mal parat i la suggerent que no maca cambrera nova va sortir corrents al pensar que li volia agredir amb un got (el vidre del qual és d´una qualitat més que dubtosa). Va fugir precisament d´un home que serà la més viva imatge de llurs propis amics, aquests que fumen porrets i es fan els artistes descreguts del món, el dia de demà.
Però com deia al principi, tot són interpretacions lliures de ser jutjades. Per alguna cosa fa uns anys es va signar allò de la Constitució en la qual tants ciutadans sense veu ni vot es recolzen.
A tout l´heure! (que diuen,no?) al cap i a la fi,algun dia acabaré insitint en aprendre
francès.