Aquest matí Carles tocava la guitarra al Lisboa mentre començava un degoteig d´amics i coneguts; de sobte ve una noia d´aparença un tant estranya i ens fa una mena de mini-vídeo on haviem de parlar sobre allò que li manca i que li sobra al Carme (d´aquells temes que lleven la son només als que han der fer treballets nationalgeografiquers).
Abans veig un documental on es parlava d´allò que no interessa a nessuno, comença a amoïnar-me que les persones no s´interessin per res que ni surti a la televisió ni vagi despullat (quan hi ha carn l´atenció sempre se sòl concentrar) i penso que tinc una necessitat greu d´anar a cercar alguna cosa de l´autor de la imatge que acompanya a aquestes lletrones: August Strindberg.
LLegeixo també que hi ha un home coix al qual li neguen la custòdia dels fills precisament per sa coixera, coses de la vida... mentre ell recalca bé que ha estat campió paral·límpic de natació -sincronitzada o no. Passejo una estona pel carrer de les cistelles i menjo croissants mentre ma delectatio es centra en les embestides que la gent es van donant i llur sang freda em deixa a mi encara pitjor.
Més d´un pensa: per què llegir coses d´un tronat de la vida? Tronat amb majúscules i senza sentit figurat per a més dades; a mí sempre m´ha interessat la tronadura perquè significa -sota mon punt de vista- que la persona en qüestió no es queda content només amb viure, que lluita contra alguna cosa que no ha permés que hagi pogut viure tal i com ell /ella pensava i d´alguna manera tempteja tot allò que té a son abast per tal de fer sa vida tan irregular com sa ment i això em deixa sense paraules (tant de mèrit que a la vida tenen altres coses, oi?)
He trencat amb la tradició de presentar als personatges com catequistes que amb preguntes estúpides provoquen la rèplica brillant [...] Per això he fet que les ments treballin d´un mode irregular, com passa a la realitat, on en una conversa mai s´esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en la qual l´altre s´uneix "a la bona de Déu". Per això el diàleg camina sense rumb.
Johan August Strindberg ( 1849- 1912)
LLegeixo també que hi ha un home coix al qual li neguen la custòdia dels fills precisament per sa coixera, coses de la vida... mentre ell recalca bé que ha estat campió paral·límpic de natació -sincronitzada o no. Passejo una estona pel carrer de les cistelles i menjo croissants mentre ma delectatio es centra en les embestides que la gent es van donant i llur sang freda em deixa a mi encara pitjor.
Més d´un pensa: per què llegir coses d´un tronat de la vida? Tronat amb majúscules i senza sentit figurat per a més dades; a mí sempre m´ha interessat la tronadura perquè significa -sota mon punt de vista- que la persona en qüestió no es queda content només amb viure, que lluita contra alguna cosa que no ha permés que hagi pogut viure tal i com ell /ella pensava i d´alguna manera tempteja tot allò que té a son abast per tal de fer sa vida tan irregular com sa ment i això em deixa sense paraules (tant de mèrit que a la vida tenen altres coses, oi?)
He trencat amb la tradició de presentar als personatges com catequistes que amb preguntes estúpides provoquen la rèplica brillant [...] Per això he fet que les ments treballin d´un mode irregular, com passa a la realitat, on en una conversa mai s´esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en la qual l´altre s´uneix "a la bona de Déu". Per això el diàleg camina sense rumb.
Johan August Strindberg ( 1849- 1912)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada