dimarts, 15 de gener de 2008

Una meravigliosa collezione di fusta, paper & plastic


Sincerament, no tenia ni la més remota idea de les noves joguines de la marca que més alegries dóna als nenets i nenetes de menys de quaranta anys: ara els Playmobil han tret sa meravellosa col·lecció de Conejos Playmobil (curiós si probem a fer un ballet de lletres que resultaria poc infantil) que, per tal d´evitar problemes, es recomanen a partir dels tres anys de vida pel fet que es necessita una bona dosi d´imaginació per pensar que els conillets en qüestió van a classe de música, fan carreres de motos com a aquesta imatge, etc.
No és pas de Playmobil però un d´aquests col·leccionable que ara tornen a sortir com si del mes de setembre ressucitessin i que es diu El árbol de los cuentos ens recorda que l´embalatge ha necessitat un parell d´oliveres (només per treure´n el cartró d´atractius colours que representa a una marona (dones! Recordeu que qui no té tetes ni és mare no és una dona a aquest segle; potser al passat sí...) que té a una criatureta ambigua sexualment als braços. El cromo és que l´ésser es mira el conte que té la senyora -amb cara de romanesa o polonesa o... mahonesa jo què sé!- amb avorriment sobirà. Amb el títol La mamá de Cuacuá no sé ben bé que pretenen els autors, puix que ni els nenets i nenetes de mesos tampoc resulten ser gilipollas.
Al tema: pel llibret (que té menys planes que el best seller de Carmen Sevilla) s´han cremat altres quants arbres; jo què sé tampoc quants. I per l´aneguet amb un pic del tot fàl·lic que té un pal que es clava per on es clava doncs l´Amazònia s´ha quedat eixuta.
Això sí: quina emoció que fa llençar a perdre un quart de la infància d´uns cromos de criaturetes descregudets que veuen com els exemples -papis, tiets, avis i pederastes- es carreguen mig món només per complaure a uns nanos que de segur, més que tirar-se a les drogues directament es tiraran del pont. Wonderful!