Hi ha poques ciutats que donin tanta comoditat per caminar com Bilbao. Fotia aquest fred que tensa el rostre, que et dóna ganes de viure encara més del que vius i pots viure. Atxuri t´embolica com els caramels de colors vistosos atreuen als nens petits.
I si hi ha encara un regal més meravellós que la pròpia estació, que lluita contra el pas del temps, enfrontant-se a la high technology del tranvia (que regala llum, arbres i carrerons a cabassos) és l´interior d´Atxuri. Només unes poques vies i molts colors t´envaeïxen només entrar a les andanes.
I poc soroll, però molts colors i llum. Una gran estació per a una gran ciutat... I un homenatge a aquells dies de març al nord dolços i no tan llunyans.
1 comentari:
Tal vez cuando cada persona deje de estar con sus raices ancladas en un lugar, conozca la locura, la locura de sentir que la imagen de un lugar hace recordar mas simplemente una ciudad o un edificio. Sensaciones y vivencia que nunca olvidaré y que nos quedará a fin de cuentas.Y son tus ganas de vivir, que tal vez a veces pierdo, las que me devuelven la ilusión, el sentir que aún queda mucho que descubrir, muchas imagenes que se traducen en una única, reflejada en el brillo de tus ojos, el olor y la brisa fresca a la orilla del mar que hecho tanto en falta pero que se que volveré a vivir. T stimu Petitona.
Publica un comentari a l'entrada