Fa vint anys les estreles de la tele, com diu el títol de la fotografia, era Sir Espinete. Avui les estreles de la tele són (majoritàriament) gent presa de la histèria. Hi ha moguda madrilenya pel tema de la crisi -sí, encara- per Sapatero i pels camioners. Una moguda que sembla interessa que duri per la suposada manca de notícies o per les raons que siguin.
Avui un camioner sortia a la televisió mostrant que els camioners, per damunt de tot, no són assassins: són persones. Esclar, pensava tothom. Truca de seguida a la dona de l´home cremat a son camió, com si amb la trucada pogués arreglar l´acte criminal. Un reporter segueix la conversa atentament i es veu incapaç d´intervenir.
Aleshores es llegeix un missatge d´aquests que la gent que no treballa (o que no té res millor a fer a les onze del matí) envien al programa: l´ampla majoria dels ciutadans gasten més que guanyen. Mentre tant, el trucador insisteix: ni ell ni els companys són assassins: ningú va axixarrar a son marit. Un desanimat (desalmat que en diria algú) segurament va fer un còctel (molotov, suposo) i ho va llençar al camió ocupat. Aquesta és la hipòtesi d´una dona magra que cridava per fer-se escoltar entre els debatents. "Ells no són assassins, ells no són assassins!" cridava com una folla desesperada.
Normalment, en un altre tipus d´estat amb més trellat, als ciutadans se´ns donaria la informació sense més i el problema es tractaria on s´ha de tractar. Vivim, però, a un estat tercermondista; molts pensen que a la República del Congo o que a altres estats africans tenen moguda permanent i es mengen els mocs. Em jugo el cap a que en realitat hauran estats africans no tan llunyans molt més assentats i lògics que no pas Spain.
De tota manera ací continua la dèria de jo no sóc assassí i tota la tralla que ens venen. I com deia el trucador: " a mí que pegue a su mujer o empuje a su hijo escaleras abajo, ni lo sé ni me importa. Es buena persona y punto". Sí, a aquest estat de bojos vivim. De sobte trobo a faltar a Espinete i a Chema, el del forn. Al cap i a la fi, ni eren assassins ni fotien crits (cosa agradable).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada