dimarts, 9 de setembre de 2008

Ma... No n´è la tavola qui? Mons ulls m´enganyen



Només entrar espeta la qüestió que li ocupa i que, al cap i a la fi, resultarà un tant secundària: "Quant temps fa que no ens veiem!".
Massa por em fot a mi aquesta idea si una persona entra enlloc i la va cridant als quatre vents. Sembla que d´una forma exagerada i, fins i tot, ansiosament, començarà l´atac de paraules que una -en determinats moments- deixa d´escoltar per son bé. Ni tan sols val això que feia temps era una base per contar intimitats: allò que en deien "confiança": avui no.
Tot és un: arribar i començar a treure profit de les paraules que una persona irracional pot treure de sa boca en un (sembla ilimitat, però no) temps determinat. Al cas vaig jo.
Treballo -no esbrines on, que t´ho dic jo- a l´Ibertrola (no puc pas fer apologia dels lladres) de comercial, molt alegrement amb un sou patètic -però molt alegre- perquè passejo venent contractes; passejo uns vint quilometres al dia, tarda i fins i tot nit. I quan la gent se´n va al llit, aleshores apareixo jo i aconsegueixo vendrel´s un bon contracte de llum perquè no tinguin problemes mai més. No desdejuno, ni menjo ni sopo perquè a cada moment penso en vendre.
Gasto mig sou en sabates, però ara mateix no me les miris perquè estan fetes pols i foten pena, no penses? Sortia jo amb aquell noi, sí, dona, aquell de la xarcuteria d´aquí al costat jove i mig calb... el lleig. Ara em truca sovint no sé perquè i no li contesto. Com que no soc jo d´anar a discoteques doncs foto la llauna anant pel carrer -que, ben mirat, és més barat- amb mon nou paio, nuvi, xurri o el que sigui i llurs amics. Passegem tots units cada dia pel centre, per la plaça de bous i pel carrer Xàtiva, i pel carrer Colón no, que hi ha botigues i entro a fer barrabasades.
On hi era jo ara? Mare, no recordo res. Sí, que és un pesat el xarcuter perquè fotia pudor a carn i a cansalada -leáse bacon o tocinillo- i no ho soporto. I acabo trencant-li la cara i li he de dir que no truqui i no foti més la pallissa, que el mato, eh? Per cert, reinona... Tot bé,oi? Apa, doncs ja ens veurem. Ara tinc pressa, he de caminar i vendre. Aviam quin dia parlem tranquiletament. Siau.
(conversa real d´una hora i un quart de durada un tant trastocada d´avui, dia nou del nou del vuit).
Com a acomiadament, estimat lector: si veus cap taula a aquesta imatge (una taula bruteta, petita, de fusta natural, barnussada i amb taques blanques per tot arreu) en comptes d´un bagul, si esplau... Si la veus... Premiiiiiiii. Io non la vedo, Lül... Misteritos.