"Prefiero actuar sola que bien acompañada"

El Brujo torna de nou a Madrid, amb Una noche con el Brujo donant motius més que palpables de sa capacitat joglaresca que es resisteix a morir. La revista on surt té a sa primera plana al Luis María Ansón -que, francament, no entra dins les meves predileccions.

Rafael parla amb poc accent cordobés, però sentencia l´ampla majoria de cops que obre la boca. L´altre pega voltes, tira mà dels adjectius, de la retòrica aquella que encisa als més entesos, a la crème de la crème. Luismari no té la condició tan gran d´orador que pot tenir Rafaé perquè no té omnipresent la base del joglar: no podem oblidar que la paraula és sagrada i uneix la gent; per molts ordinadors, música, relacions on line i bajanades d´aquest fantàstic segle que hagi tothom i totdon ens hem d´expressar amb paraules (vulgui o no vulgui la gent).

Hi ha qui diu que sempre fa el mateix, si més no: parlar, parlar i parlar. Ara pregunto jo: però no és veritat que una de les grans mancances dels humans del XXI és la necessitat de contar llurs problemes? Parlar es fa difícil per alguns, complicat per no saber a qui dir-li les coses. Però al cap i a la fi, necessari. Ja sigui dels fills que es fan pipi i no els canvien al kindergarden o de les putades que porta un autobús espatllat. La llàstima és el contingut de les paraules que surten per la boca de la meravellosa raça humana: de tota manera, sense ells i elles jo tindria una feina un tant crua: mon voltant és ma inspiració, però per inspirar-me... m´estimo més inspirar-me sola o mentre dormo que ben acompanyada. Perquè res millor que inspirar-se en allò que t´envolta,enla gent, que fer un anàlisi en solitud: aclareix la vida.

Nota: fins el dia catorze d´aquest mes de setembre teniu a l´Ivam (ma terza casa) l´exposició de l´home de la foto: Alberto Corazón. Val la pena pagar els dos eurets i veure la manera d´agafar coloms o obres colpidores: val igual que cinc croissants petits del forn de la plaça del Doctor Collado i no té sucre ni greix. Ja estic demanant-li a la Mare de Déu per tal que torni una expo del gran Jaume Plensa, que cada cop m´agrada més. Tres artistes, els que esmento avui, que fan que aquest segle no sigui tan depriment. Merci per fer-nos la vida diferent i enriquir-la: avui semblava molt difícil.