divendres, 17 d’octubre de 2008

Ojalá nunca necesite un abogado -un homme pressé dixit.



I hate weekends: people seem happy and all my favourite streets are full of families, or simply couples. They smile, speak so high... Ma dio! Mi fa schifo pensare in all this kind of people who don´t live the rest of the week. Nessuna felicità i molta aparença.
Bé, una barbaritat em sembla que una coneguda cadena que es dedica a vendre calcetes i sostenidors -per a dones amplament entrades en anys- utilitzi els dibuixos del gran Roger Hargreaves. De tota manera fa que les dones, els travestis i els homes que es posen calces s´apropin a la figura d´aquest gran home. Allà per la vella Anglaterra diuen que Hargreaves feia dibuixos per nens sense tenir en compte que uns anys després senyores de trenta o quaranta (o més) anys portaran els dibuixets ben a prop del cul.
No volia parlar del tema del vaixell avortista perquè em sembla una nonsense: cap home ni cap nano ni cap nena petita pot triar per una dona. Com a dona sóc conscient de ma diferenciació: es té un sexe pel qual es poden treure coses - un tant exageradament explicat- sempre i quan la mateixa dona vulgui treure un nen o una ampolla de cava, per posar un cas. De tota manera, uns senyors i senyores venen a València amb el barco de Chanquete (per les similituds del no nos moverán) per tal d´augmentar aquesta repressió que es viu al magnífic regne valensiano. Jovenets de l´Opus, l´església i altres pantoflades es concentren posant fotos de nadons (no sé si se´ls remugarà l´estòmac quan vegin nens llençats als contenidors, nens maltractats o nens víctimes del clero o de la pederastia; vagi vostè a saber). Criden com si aquell fos el darrer dia de ses vides consignes patètiques tipus "no me matéis"; per a mi, sense més restringeixen l´ús vaginal de cada ésser femení o afeminat. Afortunadament, cadascuna continuarà fent allò que ens doni la gana, que per alguna cosa ja hi ha bastant patint amb la tirania de la bellesa del puto segle aquest que ens ha tocat viure. I ja hi ha prou, perquè no ho acabo de pair.
Un home es queixa de la joventut al transport públic; un home jove i, sembla, ionqui. No entén les idees, esl slogans publicitaris ni als de altres generacions anteriors a la seva. Situació crítica: jo no m´entenc ni a mi mateixa. Ben mirat, tan de bo mai necessiti un advocat, perquè tal i com estan les coses val més defendre´s un /a mateix/ a que va dir aquell. Crazy´s country, vaja.