O que que é esse amor, d’água. Eu sei que eu não quero mais nada...
Surt el meu estimat dia de la Constitució (sí, el meravellós 6 de desembre celebrat per alguns de la meva banda) un tal Joan Tardà i diu allò tan redit per altres republicans de "mort al Bombó". Tothom alça la veu perquè com pot ser que un paio català digui aquest tipus de bajanades un dia tan assenyalat; no pot ser que es vagi contra els bombons: això no s´explica.
Retorna a sortir cada dia, de bon matí, a migdia, als programes que agafen imatges dels telediaris i als noticiaris de la nit; a tota hora i per tots els canals possibles perquè tothom vegi la barrabasada. No s´entén que un republicà vagi contra els bombons, és del tot inaudit. No soporta cap tipus de bombó: ni el farcit de licor, ni el de xocolata amb llet... ni tan sols els min-bombons que tant venera la resta de la població.
Els bombons pocs cops han tingut aquesta mena de detractors: qualsevol que s´ho proposi pot tenir una caixa ben gran a sa casa i mai s´embafa. Els veu sobre la taula o dins el moble i gairebé sempre representen una novetat, és contranatura passar d´ells, ignorar-los. Molta gent no s´hi pot estar si no es parla d´ells. I s´acosten els nadalets, seguits de les meravelloses falles i tota la pesca... que sí, que els Bombons es fan imprescindibles a qualsevol casa.
A les millors mansions dels carrers dels barris més ben avinguts hi ha sempre una fotografia d´una caixa de Ferrero Rocher; la creu amb Jesucrist i una foto de qualsevol membre dels Bombons. Es queda com una rosa si es fa aquesta senzilla operació; qui vagi a ta casa i es quedi amb els ulls com a plats mirant els Bombons dirà per tot arreu com és de bufona ta parella, els mobles, ta casa, ton meravellós estil... Tot és molt més fàcil si mai es va contra els Bombons, estimat Joan. I, per cert, ja tinc ganes de tornar a veure´t a un míting: res seria igual sense tu.
Ànims, que els Bombons només es desfan si nosaltres volem que es desfacin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada