A partir de dinero: una família poc catòlica

Hi ha un grup de persones que van marxar -per raons desconegudes- a mitjans de novembre i en plena crisi (d´aquesta que no ens llevem ni amb aigua calenta) a Bombai a veure si podien explotar negrets.

Foten el camp amb corbates de seda d´aquelles que es compren els llestos, amb maletins de pell que podrien perfectament alimentar tota l´Índia. Però són feliços, aliens a tot allò que els envolta: fam, patiment i mísera miseria; ells pertanyen a un altre nivell.

Posen bombes i no maten ningú. Tots marxen corrent a les diferents televisions per tal d´explicar l´odisea que suposa que matin nens petits mentre els encorbatats corren. El públic aplaudeix enmudit, els cau les llagrimetes de pensar que els pròspers han salvat la pell.

No són gaire normals els que acaben d´entrar: parlen de manera un tant estranya i es mouen nerviosament. Demanen caramelets, llepolies i aigua. No semblen gaire catòlics i no han de pagar per una societat mal feta.

Qui paga, però, per aquesta societat mal feta? Tots menys els que l´han feta possible. Hi ha qui pensa que la culpa dels mals menors de l´estat espanyol és del bombero torero que va caure un 20 de novembre i hi ha qui diu que ma estimada esglèsia en té la majoria de culpa. Us avanço que us equivoqueu pregonament (profundament. Pregona em recorda a la traducció de la mítica pel·lícula Gola pregona) perquè qui té la culpa és el conformisme i les poques ganes de fer res, la mare pàtria que és la valorada ignorància, les aparences i tot allò que descriu fil per randa als espanyolets. Qualsevol dia haurien d´obrir els ulls per adonar-se´n que ,en realitat, viuen en un país i en un univers que se´ls queda massa gran: i tot ve a partir de diners que deia algú.

Calculón: tienes la casa sin asegurar y padeces cáncer. (Todos mis circuitos).