Cada any me´n adono de certes coses, que potser tot canvia massa de presa sense ser conscient d´aquests canvis. Fa una humitat que em passa per tots els ossos de mon cos i no em ve de gust anar sota l´olivereta perquè desembre és el mes que gairebé més odio.
Tothom dóna bona mostra de certa hipocresia i sembla feliç; tothom es gasta calès que no té per tal de regalar apariències. Això m´avorreix sobiranament, puix que cada any es repeteix de forma insistent; es repeteix tant com la remarcada feminitat de les dones (més objectes que mai) d´avui dia. No suporto les cançons, les notícies ni la família. No em ve de gust ni tan sols expressar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada