divendres, 9 de gener de 2009

Passent les nuits, chassent les bruits.



Ja va començar l´any amb pau i uns pocs mocs. Encara no he mirat la mar i només em queda llençar la mirada des de la barana del pis per veure una aigua llunyana. Tot sembla massa llunyà: la pau, la mar, fotre el camp.
S´entesta la gent en preparar un demà que no existeix, en una cosa impalpable del tot i, en alguns casos, impossible; perquè hi ha qui mor pensant en aquell demà que no tindrà i hi ha qui viu sense gaudir d´un avui ofegat. Els avuis es tanquen a caixes, armaris i prestatgeries per por a sortir sense més. I no em venen ganes ni tan sols d´escriure si no puc tenir la freda mar a la meva cara. No em venen ganes de res, només de còrrer.

1 comentari:

Adri ha dit...

A un horizonte en llamas
de fuegos fatuos
en mundos rotos
que ni tú sabes porque en ti pretenden.
Y así te sueño
de aguamarina envuelta,
de entrechocar de piedras.
Así te sueño.

"En el batir de los mares"

me'n vaig a la mar perquè a terra m'ofego