Hi ha un grapat de sobres que sobresurten de la maltractada bústia. Durant molt de temps ningú no ha reclamat aquests escrits; hi ha multes de tota mena: de l´operador d´internet, de trànsit... i molta publicitat personalitzada, com si la persona en qüestió necessités tenir accés a un món del tot inútil.
Passen els mesos i els dies i, de cop i volta, es produeix una trucada per reclamar els sobres plens de tot menys de bones notícies. Hi ha alguns malentesos.
Sembla que hi ha poca gent que suporta que altres tinguin cartes seves a son abast, com si això signifiqués que s´anessin a obrir i tafanejar. Molts escrits acaben al contenidor blau by the grace of God, puix que massa paper a un pis fot fàstic. Existeixen tants tipus de papers que arriba un punt on els sobres de certes dimensions no es poden recollir.
Són, a grans trets com la música; cadascú dóna l´atenció a son correspondència que ell o ella mateixa vol. És, però, estúpid oblidar-se´n d´aquesta de manera clara i després reclamar-la.
Cal paciència per part dels dos bàndols, com si no hi hagués més culpa que la que té el món en general :primer, per permetre el per cul que es dóna i els pocs beneficis que se´n treu de tot plegat i, segon per la relació amor -odi que aconseguiran que tingui cap a correus, les cartes, els sobres, els segells, les multes i els carters... Oi que de vegades fa por obrir la bústia? (I que consti que jo no visc al meravellós País Basc, eh?)
1 comentari:
Molt maco el pinguino, yo te prometo que si lo veo te compro uno, ya tienes un seguidor, aunque esto no tiene nada que ver con que estes ahora mismo aqui a mi ladito. :P Un besito, para la proxima vez que escribas ya tienes teatre aprobado. Te lo dic jo .LÜL
Publica un comentari a l'entrada