dimarts, 3 de febrer del 2009

Busqui´s la vida, cony! Fa pudor la medecina nuclear.



Penso que existeix poca gent que gaudeixi quan es troba malalta, però si es viu a determinada ciutat s´acaba d´agonitzar quan entres a l´hospital.
M´inventaré el nom, un nom qualsevol com hospital Clínic universitari, a l´avinguda -imaginària també- d´un gran escriptor com ara... Visent Blasco IbaÑez, per posar un cas. L´hospital té una meravellosa facultat de medecina que es cau a trossos molt maca i cosmopolita (que fa les delícies dels pares dels estudiants). La facultat, al seu torn, gaudeix d´un fantàstic soterrani on no olora a mort ni a pols (no olora a res, només a margarides crudes). El soterrani, com és lògic, es troba del tot INadaptat per a les persones que -per coses de la vida- van en cadira de rodes (crec que a ningú els i les agrada trobar-se assegut /asseguda tampoc); hi ha bastides, pols, sostres cremats i un terra de l´any vuitanta.
Tot fa goig, però. Pots trobar obrers, estudiants fastiguejats i, en resum, tota mena de gent enfonsada, malalta, tipa dels voltants. Si, per pura desgràcia, ets malalt o malalta t´afones encara més: els difunts són ben a prop, es nota només amb l´ambient, amb el claustrofòbic aroma. Arribes al final del camí, just a la "MEDECINA NUCLEAR" i et trobes amb una senyora educada i amb una altra plena de greix que només pensa (amb tota la seguretat del món) en l´hora de l´entrepà i la birra. Et treu de polleguera (et toca la pera, vaja), et parla com si fossis retardat mental i et costés assimilar les paraules que surten de sa boca; se´t riu de tu constanment i sents que has de fugir abans de morir a una petita sala plena de persones que saps que trigaran poc a morir-se; ells ja saben això i respiren amb certa dificultat, tot i mirant les respostes que una persona farta li llença a la cara a la greixuda. Surts corrent mentre penses que vius a una ciutat on les persones s´enfonsen amb uns romanços exagerats fins i tot quan compren un paquet de pipes. Ja és massa, no? Com deia la greixuda, millor buscar-se la vida i... Ojalá nunca necesite un médico nuclear. Antes prefiero la muerteee. Té pebrots la ciutat, l´hospital i els ciutadans que m´envolten. I tot és a Valènsia. Just. Molt just.