Quan una dona té el cabell llis es desespera per tenir uns rínxols propis de la Tina Turner; qui és calba no s´ha pas de preocupar: comprant-se una perruca de cada té solució ràpida (el problema, ben mirat, és el preu de les perruques avui dia). I ni parlar-ne de les dones amb cabells rinxolats: això és l´hecatombe!!
A mi els rínxols i tot plegat, ni fa ni fum... però els problemes sí m´importen; m´importa la ciutat on intento viure, però algunes persones no m´ho posen fàcil (ni a mi ni a tants altres com jo). De tant en tant m´adono que esta siutat me vuelve loca però m´estimo més engegar una música que, almenys, ningú m´imposa. Hi ha qui, llegint la premsa, es pensa que tot es pot arreglar d´una o altra manera. Hi ha qui entra per la porta i em diu... "et puc preguntar una cosa?: que només hi ha crisi a València?" Puc pensar en veu alta altra cosa? Quin percentatge de retardança hi ha a aquesta zona? Aquest fet és contagiós? Us entreneu? Neixeu aíxí (això ve de sèrie)?
Com ja sabeu, així em puc passar hores, hores i dies sencers, però les meves mans són tan petites... (Aspettami, Portobello!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada