Like drinking poison, like eating glass.

Em volia proposar una foto més gran que el text, una foto que reflecteixi tot allò que sentim aquells que no podem evitar patir -a la nostra manera.

A l´estat espanyol, tan solidaris a l´època nadalenca i tan fills de puta els següents mesos, tant se val allò que passi lluny de la bicoqueta de pais. Hi ha algunes persones que aconsegueixen deixar plena places i carrers de Barcelona, lluitant amb els crits (el millor símbol d´aquest estat on encara he de viure) contra allò injust, contra els tirs i aquesta mena de pederastia brutal, aquesta tocada d´ous que ja dura massa. Els fills de les mares que afirmen -femeninament orgulloses de parir- que tenir una criatura al baix ventre és tot un goig...Elles i ells ploren? Aguanten les atronadores imatges que violenten encara més a un ésser amb sentiments? Tenen cor pels altres nens i nenes de tot el món? Fan alguna altra cosa que regalar joguines als nens desfavorits? Per què no els donen menjar, que és més útil que les joguines novetes? Quantes i quantes guerres hi ha per tot l´univers de les que no en tenim coneixement? Què passa més enllà de Gaza? Posar-se una palestina té qualsevol tipus d´efecte? Ser "hippie-sexy" ajuda la població? En comptes de parir més, per què no s´ajuda als nens ja vius? Potser fot goig treure una persona pel cony o la panxa i passar dels altres? Qui és el fill de sa mare que permet que les criatures més innocents de la terra, els que encara han d´aprendre, continuint patint més que molts adults? A qui collons l´importa coses com la crisi i les rebaixes? On són les diferents religions...ARA MATEIX? I per què dimoni el Papa no fot el camp a Gaza, per posar un cas?

No sé pas si continuar amb més preguntes. N´hi ha infinites, per no dormir. De tota manera continua i continuarà igual la cosa. Per més que es cridi, reis meus. Jo amb les imatges tinc dues reaccions a cada qual més escatológica i, mentre tant la meravellosa revista Hola ens recorda que una llepa-cigales s´escapa a Àfrica a fer no sé què parida. Meravellós el món sencer. Molt meravellós.

Passent les nuits, chassent les bruits.

Ja va començar l´any amb pau i uns pocs mocs. Encara no he mirat la mar i només em queda llençar la mirada des de la barana del pis per veure una aigua llunyana. Tot sembla massa llunyà: la pau, la mar, fotre el camp.

S´entesta la gent en preparar un demà que no existeix, en una cosa impalpable del tot i, en alguns casos, impossible; perquè hi ha qui mor pensant en aquell demà que no tindrà i hi ha qui viu sense gaudir d´un avui ofegat. Els avuis es tanquen a caixes, armaris i prestatgeries per por a sortir sense més. I no em venen ganes ni tan sols d´escriure si no puc tenir la freda mar a la meva cara. No em venen ganes de res, només de còrrer.