dimecres, 12 de gener de 2011

Hi havia gavines

Gener, quin mes tan summament inhòspit, trist i descafeinat! Tot i que era ben entrat el vespre i una humitat inhumana em bloquejava el cos com si un ferro m´hagués entrat pel cul, escoltava el so d´alguns vaixells allà. El gos, n´Elvis, vorejava el port com si un esperit s´hagués clavat dins son cos; suposo que sa intuició canina va observar quelcom estrany. 
 "Cerveza sin alcool", mai havia vist un crim de tal dimensions. Una estona abans, un grapat de cendres -no sé amb gaire certesa de qui- queia per una petita parcel·leta del Mediterrani. No trobo l´interés enlloc, però arribaven vaixells i fotien el camp altres, de manera porca i mecànica. A mi els vaixells no em diuen ,francament, res; de sobte, però, ve un grup de gavines fotent soroll: el vertader factòtum de ma estada, les gavines.