La desídia no és més que la manca de paciència

Com que cada setmana es feien la mateixa pregunta, sense cap tipus de canvi quant a contingut, van decidir comunicar-se amb els ulls. Era difícil, però més fotut resulta, de tant en tant, suportar aquesta humanitat que ens envolta vertaderament.

Els peus els té ple d´una sorra incomòdament simpàtica i es menja unes galetes comprades al carrer Parellades mentre es mira el cel, que fa unes setmanes venia carregat i molt ben acompanyat d´uns núvols que només van aconseguir una cosa: la pau que cercava.

Mentre seia a la Granja del carrer no sé què i es mirava un diari en llengua estrangera al País Valencià va pensar que abans que lluitar contra ton voltant és més còmode fer costat a ta persona; i d´aquesta manera tan entretinguda va seure a la plaça Reial a veure com passaven les hores, les persones i els coloms. I tot plegat ha estat març per a ella, res més. Res més...