dimarts, 8 de novembre de 2011

Encetament

Hi ha un tema que em porta pel camí del goig, el de fer projectes que no serveixen absolutament per a res. Tinc ara entre mans uns escrits que m´encisen no pel tema ni pel lloc on passen, més aviat pel passat que queda un xic lligat a ells.
Són lletres curtes que, al cap i a la fi van omplint buits de ma incoherència personal però que transmeten sentiments salats, d´aquells que -la majoria de cops- passem olímpicament.
No va ser fotut encetar la meva Vila particular i no crec que quedi gaire per acabar. Vaig començar fa relativament poc de temps però si hi ha un tema que em cau com l´aigua vessa a les fonts és quan ha d´arribar el final.
De moment no li veig el final, à bout de souffle (el final de l´escapada que deia en Godard) i aquest és un bon indicador, perquè no saber quan hi és el final de les coses m´encisa alhora que em transtorna.

4 comentaris:

Josan ha dit...

Encara que no sàpigues quan arribarà el final, sempre tens que anar endavant i no mirar enrere. Els rercords bons, sempre hi són, no cal recordar-los, però els records que estaan per vindre encara són millors.
Un munt de petons!

Josan ha dit...

Per cert, la foto que has penjat, és un record de ja fa temps, perquè ja fa anys que eixa font es va renovar. :)) petoooons

Anònim ha dit...

No sé altra llengua que la meva estimada catalana, però sí expressions d'altre temps. Em ve de gust posar-te'n dues després d'haver-te llegit:
"Alea iacta est, audaces fortuna iuuat"
Salut!

Nona petitona ha dit...

Salut a tots dos!