tag:blogger.com,1999:blog-20063037.post211871104268264282..comments2019-10-08T13:54:46.953+02:00Comments on Canta la NoNa: Immensitat Mediterrània...Nona petitonahttp://www.blogger.com/profile/02466557445003316499noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-20063037.post-53758000549047321252010-02-16T15:49:03.315+01:002010-02-16T15:49:03.315+01:00Certament, per sort moltes vegades queden per damu...Certament, per sort moltes vegades queden per damunt del bé i del mal, si no fos així no podríem conviure amb ells.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20063037.post-32123746934675217322010-01-26T17:10:12.199+01:002010-01-26T17:10:12.199+01:00Grazie mile per la teva aportació: els records mol...Grazie mile per la teva aportació: els records molts cops queden molt per damunt del territori i l´indentitat...Nona petitonahttps://www.blogger.com/profile/02466557445003316499noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20063037.post-32414113541718482092010-01-26T16:56:27.673+01:002010-01-26T16:56:27.673+01:00En llegir el text m'ha vingut al cap aquest po...En llegir el text m'ha vingut al cap aquest poema d'en Màrius Torres. Sent valenciana crec que el podries estrapolar al teu voltant i res no hi diferiria. Vius en una terra preciosa que no es pot deixar escapar. <br /><br /><br />"Molt lluny d'aquí"<br />(Màrius Torres - Daniel Sesé)<br /><br />Sé una ciutat, molt lluny d'aquí, dolça i secreta,<br />on els anys d'alegria són breus com una nit;<br />on el sol és feliç, el vent és un poeta,<br />i la boira és fidel com el meu esperit.<br /><br />L'Orient hi deixà la seva sang de roses,<br />la mitja lluna càlida del seu minvant etern<br />i, enllà d'un gran silenci de persianes closes,<br />un riu profund que corre per una nit d'hivern.<br /><br />Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba<br />jo no sé de quins segles un gris d'amor i encens;<br />el so de les campanes hi té una ànima viva<br />i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.<br /><br />Allí, més bells encara que els parcs en primavera,<br />els camps humils i alegres s'obren al capaltard;<br />en el seu gran repòs l'ànima es fa lleugera<br />com enmig de la vasta paciència del mar.<br /><br />Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,<br />que aquells camins fondals de xops i de canyars.<br />El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;<br />torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.<br /><br /><br />(Els versos són alexandrins, però han quedat tallats.)Anonymousnoreply@blogger.com