Només baixar del tren va notar el caliu de la ciutat maleïdament calorosa: tothom i totdon tenia un aire un tant militar i les senyores empentaven amb ses bosses tamany XXXL a la resta de "pacífics" vianants. El viatge havia estat agradable, de soldats no havia al tren; va treure el llibre i el va fullejar durant dues hores, mentre escoltava com en Quimi Portet inundava llurs tímpans.
Han estat dies difícils el d´aquest mes de juny per les obligacions, pel calor que no arribava, per la sobrietat de l´entorn; però ha reviscolat i ha fet allò que s´havia vist amb cor de fer. Li queden encara unes quantes passes de les més fotudes i entretingudes a la vida; aquestes passes no les farà dins d´un motlle, les farà sota sa responsabilitat i sense esperar aprovació. Alçarà el cap i les ones faran malbé llurs ulls, mentre aquell sol (tan vermell com la sang que treia en Basquiat del pinzell)farà que tanqui els ulls, plens de dubtes, pors i il·lusió. I així, arribarem a la segona quinzena del mes estrany que és juliol: recordant unes mans tendres que li rentaven el cap sota la dutxa...
