Temps de misèria o com es digui,tant se val

Sí, escriure a aquest espai em resulta tan dolorós com tallar-me les venes amb una Braun Mini Primer d´aquelles de l´any de la picor.
Decebuda per tot i amb unes ganes inmenses de tornar a fer la pencas pel carrer Numància, que resulta ser la seu dels meus pensaments.
L´home de negre misteriós va agafar els meus pensaments sobremanera perquè era de la meva mateixa calaña, a punt de la paarnoia més estrident i tan content.
Temps de misèria després de la tornada catalana, temps buits...
Va per ell, per aquell home de negre.

Jon Idígoras, aquell oblidat

La qüestió rau en que quan va morir no li van fer tant cas
com a la Rocío Jurado...Algú sap per què?

Si us plau,per favor,per favore o com vulgueu

M´adreço en aquesta ocasió a tu,distingit/da lector/a,per demanar amb el cor dins el meu organisme-no a la mà,perquè en aquest cas no estaria escrivint,que no et dediquis a fer recompte d´errades,estil,lletra,colors,les floretes de la Mercé Rodoreda,els cognacs i altres aspectes que ara venen al cas però no vull escriure perquè com a autora tinc un dret molt personal i intransferible que no és altre que el de fer allò que em vingui de gust.
Tanqueu els ulls i llegiu plàcidament.Gaudireu una micona més.

Ma mare em mimha.
Ma mare em desitcha.
Ma mare ets thu.
(Siles,Antonio 2005, Ars abreujada de l´escriptura avançada)

Dirigit a aquell/aquella que pensa que a més d´eclèctica em dedico a fer la g....

Hi ha persones,personatges,éssers,animals i d´altre tipus d´organismes-que afirmen tenir vida-que es dediquen a furtar papels principals a d´altres que s´ho mereixen una mica més i tracten de mostrar si més no ses pròpies mancances-trepitjar fa que les mancances siguin més fortes i patètiques,més observables.
Dins un altre grup més abreujat,més anti-munió,en destaquem alguns personatges.Està mal que ho digui jo,però així és.
P.D.: al dia de la depilació làser la Setmaneta Santa l´eclipsa de sobremanera.

Eren quatre,ara resulta que són tres?

Hi ha una dèria terriblement estesa entre la divertida i-quasi sempre ignorant-munió:no és altra que la constant devoció cap a les persones que es dediquen a cantar o a no cantar-tant se val.
Com passa amb les religions,tenir un ídol al qual venerar és bàsic per tal de subsisitir al segle XX i XXI.
Recomanació avançada al dia de la Depilació Làser:molt millor resulta venerar-se a un/a
mateix/a (sobretot perquè el material pot
sortir de franc i requereix un augment de
la imaginació).He dit.

No era només l´enfant terrible,no ho era...

"Elle est retrouvée!Quoi?L´Eternité.
C´est la mer mêlée au soleil"
i molta gent es dedica a dir que el Rimbaud només era un poeta,un entre uns altres.Jo prefereixo las versió del meu Rimbaud: visionari,boig,rebel,aventurer i-el més important-rodamón.
Seria,segurament,rodamón ded ses paraules i de llurs pensaments.
Ja ho deia: "Siguem avars com el mar".Hem de ser-ho.


Arthur Rimbaud als 19 anys (1873)

Stanislawski o una de les poques bones imatges sobre el sol

De vegades la població comenta allò de que els inicis són durs,avorrits o embafadors.Per a mi,el començament de tot plegat resulta pràctic i positiu alhora,perquè els inicis enamoren,com aquesta làmina de Stanislawski,que pintà un cel com que el cel que jo tinc en ma ment cada cop que recordo el cel i el sol.
Que no acabin mai els començaments,perquè que acabin voldria dir que l´interés,que la persona,no tindria vida de cap de les maneres possibles.Que
no acabin mai.

20 d´abril: Dia de la Depilació Làser!

Despús demà hi ha una celebració de caire indispensable per tothom i totdon que es precii:el 20 d´abril és el dia de LA DEPILACIÓ LÀSER,un dia a recordar també pels seguidors de la criatureta de la fotografia,que sorprenentment va ser criticat i perseguit...Jo encara no ho entenc.Francament no ho acabo d´entendre.

Personatge eclèctic i indispensable per excel·lència

El que don Joan Monleón ha donat als espanyols-perquè els valensians som,primer espanyols i després el que vingui-que no ens ho llevi ningú.
Per cert,per alguna estranya raó ni el Kurosawa ni cap director amb trellat el va contractar per tal de fer una pel·lícula,perquè resulta que va fer de Don Pantuflo en Las aventuras de Zipi y Zape,paper pel qual no l´hi han donat cap premi....Injusta és aquesta vida,oi?

Escolti´m:calcadetes,calcadetes

Per a qui encara no s´hagi adonat,aquestes dues,la Pili i la Mili-qui inventés els noms es va quedar descansant-eren totalment iguals.Sa mare segurament pentinava a les dues igual i feia que l´igualdat fos totalment plena malgrat cadascuna tingués llurs problemes personals més individualitzats (una d´elles podria,ben bé,ser restreta o tenir tendència a menjar productes únicament i exclusivament provinents d´un arbre).
La qüestió és la següent:tant la Pili com la Mili se sentien bé amb ses semblances,eren felices totes dues,sobretot perquè no podien fer absolutament res per evitar-lo.
El primer pas amb el català i el valensiano s´ha donat avui,i esperem-pel bé de la llengua i dels que ens volem dedicar a ella,al nostre CATALÀ-que no es donin moltes passes endarrere,ja que els dos són com la Pili i la Mili,inevitablement són el mateix.I no cal cercar res més.Res,miri.

El fill adoptiu de València número un presenta sa biografia

A la presentació no va poder anar per una raó de pes:és mort.
I és que fa uns dies es va presentar la biografia de qui penseu?
El seu nom comença per T i hi ha una foto a aquest tros de blog...
Sí,com no,és el Titi.El brillant món de la copla espanyola i valensiana ho va presentar,així que heu de deixar all`ò que tingueu entre mans i comprar-lo JA!

Cantaven una cançó sobre llimons o no sé què

Sí,segurament era aquella cançó que a tota hora s´escoltava al Corte Inglés perquè és un d´aquells temes que un o una mai es cansa de gaudir....
A qui es pregunti afirmarà amb
rotunditat que cantaven una cançó sobre llimons o qui sap
què.A mi no em sembla música,em pareix més bé un bon
homenatge a un sentit: l´oïda.

Fotent los tiros

Charles Bronson,que treballà,entre d´altres amb el Kurosawa-a qui el Vicent estima amb bogeria inusitada-fotia tirs per tot arreu(qualsevol antisociable donaria sa vida per semblar- se una mica a ell,perquè sortir de casa i començar a matar gent ha de ser grandiós,diferent,constructiu).
A mi,personalment,em passa una cosa semblant...El Charles no podia sortir sense una pistola o alguna cosa més heavy,jo no puc sortir al carrer sense una idea al cap...No seria,però,la Verònica la que sortís del portal,no.

Ma impaciència em mata...i de postres.....

"Para Pepe Camacho con mucho cariño y recuerdo de..."Sí!Premi,és la dedicatòria que es pot desxifrar a la super-foto del dia,a la joia del blog...Ahi tenieu les postres,per si no havieu llegit amb deteniment el tros de dedicatòria cap al Pepe,que seria un seguidor empedernit del Heidegger sens cap tipus de dubte.
Us estimem,Pepe i Rafa.Us estimem de debó......

I encara hi ha una mica més avui...

Forta fou la influència de Soren Kierkegaard pel que fa a la persona de Rafael Conde,El Titi.Una de ses cançons,Si yo fuera moro de la morería,estava basada en els fonaments enfitèutics més destacats del senyor Soren.
I amb el retrat del Kierkegaard,acompanyo una de les taules on el Rafaelito va escriure la coneguda Libérate,himne total i absolut de la filosofia més trencadora del segle passat.
Ja teniu el segon plat d´eclecticisme.Demà,amb una mica de sort,les
postres.

Més eclecticisme encara amb El Titi

No volies eclecticisme?Doncs apa,un got ben ample amb el referent més significatiu de la cultura valensiana,perquè gràcies a homes com ell la música -i la cultura valenciana en general-és el que és:un oasi en mig del no res més absolut.
És,sense dubte,un personatge enfitèutic i sinalàgmatic pels quatre costats.
Una de les poques mostres de l´autèntica cultura valensiana de la qual-escolteu-haurieu d´estar ben orgullosos,no penseu?

No sabem bé a què a què es dedica

El senyor Orengo,per qui no el conega,és l´alcalde de la ciutat de Gandia-o al menys això és el que es diu.
Qui té l´enorme privilegi de gaudir d´una de les televisions més rigoroses i variades,Telegandia,se pot adonar de seguida que el protagonista indiscutible és aquest peculiar senyor.
No m´agradaria que algú es preguntés quina és la programació de Telegandia,perquè és una de les coses d´aquesta vida que no se poden explicar,que s´han de veure.
Tot un crack,el senyor Orengo.

Un nom senzillet,un home bastant usual

Potser per sa procedència,potser per sa controvèrsia personal,potser per ser qui era o per escriure allò que molta gent no volia llegir o veure.
Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck,i després la pornografia social de l´Estat Espanyol s´entesta en canviar-se el nom perquè no és gaire comercial...No sé,aleshores,que hauria d´haver fet ell.
Per cert,ha mort la Rocío Dúrcal.Com es pot suposar,m´ha afectat tant que ara mateix posaré una foto seva en comte d´aquestes coses rares que penjo ací.Rarita somos,cojones!

Jean Michael

...els sentiments?Tant se val,les raons?tant se val tot no importa,a excepció-és clar-de compartir una teoria una mica,però,distorsionada:ell volia repel ghosts,jo vull repel people.I sembla que cal tota una vida per a fer-ho.I si tinguèssim més temps,molt més...I així,succesivament.

Perquè si tenia ulls,de segur que plorava

...perquè si pintava,si creava,si havia passat el mal tràngol d´haver de viure,més d´un cop haurà plorat mentre feia allò que li agradava,segurament...