No es que sigui intel·ligent,senyors:sóc pràctica

Ahir a la nit un senyor-el qual no m´agrada en absolut-i jo sopavem un tros de pizza de la Bussola (un dels llocs predilectes per mi al Carme) asseguts als bancs de pedra del carrer Caballers mentre un xaval que no era ni ionqui ni drogoaddicte ni res ens demanava almoina.
Llegiem algunes coses de Antonio Gramsci,Palmirito Togliatti,Manuel Sacristán Luzón,entre d´altres best-sellers.Tot molt normal,són coses que la gent està acostumada a fer tots els dimarts(malgrat el concepte de normalitat és tam ample,ambigu i gilipollas...ja ho tractarè un altre dia).
Tinc un examen d´ací a una horeta.He estudiat molt,com es pot deduir.La nit del dimarts no volia estudiar,ni acomiadar-me de Caballers,ni de l´home d´avançada edad que m´acompanyava.Com que sóc molt pràctica,el llatí m´encanta,per sa utilitat arreu del món.Quan vagi a Milà a veure a Mamen,Silvano,Michele i Pablo i arribi a Linate o Malpensa,començaré a a parlar amb els carabinieri en llatí i segur m´entenen...
Per cert,benvolguts amics,amigues,companyes,senyor d´avançada edad,mama,papa,Pituco,professors,Vicent,Juanvi...vostra Verònica no és que sigui gaire intel· ligent,només pràctica i imaginativa.
Adeu siau.Que vagi bé.