A la fotografia, Perpinyà perquè en tenia ganes que sortís Perpinyà i punt. La meva darrera visita fou fa ja anys i vam fer aquella parada a Portbou, a Figueres, a Barcelona.
Però tot va començar fa ja uns vint anys, quan a sa casa em posaven el pop francès més modern del moment i jo ballava mentre em disfressava amb samarretes de Christian Dior i em posava vertader perfum d´Eau de Rochas i no sé quines collonades més. Em fotia gràcia i encara em fot i ho recordo amb lletania però agraïda. Just a les acaballes dels vuitanta vaig començar a escoltar com gaudia la Marie de llurs viatges a terres del Principat, una terra plena de llibertat però amb "gente un poco rara" que parlava a la seva manera. I un viatge estrany a Colliure i estades a les Rambles i la Barcelona més chic i casposa de la new age.
Jo mentre pintava amb els retoladors que em duien del Intermarché i em vestia amb aquells jerseis de ratlletes blaves del Jacadi. Avui em sento orgullosa de tenir la connexió franco-catalana i m´endinso amb les cançons que escoltava a aquell saló, perquè demà hauré complert un any més de vida i les ones de la new age m´esperen allà dalt. Sé que sona repetitiu, però un dels inicis íntimament lligats a mon amor cap a ma vertadera pàtria és aquest. I tot i que ara sigui la Marie un cos mort, jo la sento ben present mentre ballo i em prenc un cognac. No trigaré a anar al Castillet, no trigaré a sentir-me plena...
1 comentari:
un bonic article , emotiu i sensible .
una abraçada molt forta i que vagi bé , demà a Perpinya.
Publica un comentari a l'entrada